El Monument

L'Església major o abacial

Segurament a les acaballes del segle XII -el monestir va ser fundat el 1150- l'església ja estava enllestida en l'essencial. Al segle XIII hi van construir un atri, davant la bella porta romànica amb el seu impressionant crismó, i al segle XIV es van obrir noves capelles laterals a la nau de migdia, i es va refer la volta d'aquesta nau.

Es tracta d'un edifici encara de concepció romànica, de planta basilical, amb tres naus, i volta de canó apuntada. Com totes les esglésies antigues, la de Poblet està orientada, això és, amb l'absis mirant a llevant. Hi ha aquí un signe d'espiritualitat profunda: els cristians antics pregaven orientats, expressant així la seva fe en Jesucrist que ha de tornar a la fi dels temps per donar plenitud a l'esperança del món, el Senyor ressuscitat, el Sol que ve del cel, la llum que no té posta i la vida dels homes. Del nostre temple en podem destacar la lluminositat, esplèndida durant les hores centrals del dia, la majestuosa capçalera amb les seves set capelles absidals i, per damunt de tot, la sobrietat en la decoració, de fet gairebé inexistent, fet que, amb paraules d'Agustí Altisent, «produeix l'estremiment d'un contacte amb la serenitat de l'inefable, la comunió amb el regne de la pau». Aquesta església va ser consagrada, després d'un incendi, el 1695, per l'arquebisbe de Tarragona Josep Llinars. Els monjos, que hi preguem cada dia la Litúrgia de les Hores i hi celebrem l'Eucaristia, ho recordem cada any, en la bella solemnitat de la Dedicació d'Església, el 13 de novembre. L'any 1963, el papa sant Joan XXIII concedí a la nostra església el títol de basílica menor.