Comunitat monàstica

Sant Bernat, màrtir

A POBLET, ELS COLORS VERMELLS DE LA TARDOR, que esclaten voluptuosament el mes d’octubre, s’anticipen amb la porpra dels sants màrtirs Bernat i les seves germanes Maria i Gràcia, la solemnitat dels quals celebrem el dia 2 de setembre.

  • Ahmet al-Mansur, fill del senyor moro de Carlet (València), visqué a la cort del rei taifa de València vers la segona meitat del segle XII. Enviat en ambaixada a Catalunya,  passà per Lleida on tenia una parenta musulmana que hi residia, i de retorn, s’aturà a Poblet, el monestir cistercenc tot just fundat a les noves terres que Ramon Berenguer IV havia cedit a l’abadia de Fontfreda. La llegenda diu que l’hi atragueren les cantúries dels monjos, que eren al cor resant matines. Sigui com sigui, es convertí al cristianisme i ingressà a la comunitat, on rebé el nom de Bernat. Fou cellerer de la comunitat, un ofici que li permeté d’esmerçar-se en l’atenció als pobres i pelegrins, a més de procurar la ració diària als germans de la comunitat.
  • Uns anys després, volgué retornar prop dels seus per anunciar-los  l’Evangeli. Obtingué la conversió de les seves germanes Saida i Soraida, a les quals imposà el nom cristià de Maria i Gràcia, però no la del seu germà al-Mansur, que els féu perseguir i matar, prop d’Alzira, tocant al Xúquer: a Bernat li traspassaren el front amb un clau, i les dues germanes foren degollades. Els cossos dels tres màrtirs, diu la tradició, foren inhumats pels mossàrabs de l’indret al lloc mateix on havien sofert el martiri, i, quan Jaume I alliberà Alzira (1242) retrobà els cossos amagats i els féu edificar una ermita memorial.
  • Aquest relat de la tradició lliga molt bé amb el que sabem de les relacions dels musulmans amb el comtat de Barcelona, especialment en temps del rei Llop, tributari del comte Ramon Berenguer IV. Igualment, és coneguda, tant la permanència d’islàmics a les zones reconquerides, com Lleida, com la fe dels mossàrabs, és a dir, els cristians residents en terres musulmanes.
  • L’abat Joan Tarròs (1598-1602) es va preocupar d’obtenir-ne relíquies per al monestir, cosa que aconseguí el seu successor, l’abat Simó Trilla (1602-1623), poc després. El 2 de setembre del 1603, les relíquies foren rebudes solemnement a Poblet i, en l’aniversari d’aquest fet, fou establerta la festa litúrgica dedicada als tres màrtirs, que encara avui se celebra al monestir, amb els textos del bell ofici escrit per un monjo de Poblet contemporani.
  • Com la de tot martiri, la història de Bernat i les seves germanes és una història complexa, teixida d’amor i d’odi, la concreció dura d’aquelles paraules tan punyents del profeta Miquees que Jesús farà seves: «Perquè el fill insultarà el pare, la filla es rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva» (Mi 7,6; Mt 10,36).
     

    Vida de sant Bernat, màrtir

     

    Ofici de sant Bernat, màrtir

     

    Goigs de sant Bernat, màrtir

«Si Crist fou clavat amb claus a la creu a causa de Bernat, Bernat, a causa del Crist, fou traspassat amb un clau». (De l'Ofici de Vigílies de la festa dels Sants Màrtirs).
«Una relíquia insigne dels sants màrtirs, traslladada a Poblet, hi és venerada piadosament». (De la narració de la vida dels Sants Màrtirs).