A ningú no li és lícit participar de l’Eucaristia si no creu que són veritat les coses que ensenyem, i si abans no s’ha purificat en aquell bany que dóna la remissió dels pecats i la regeneració, i no viu com Crist ens va ensenyar. Perquè no prenem aquests aliments com si fossin un pa comú o una beguda ordinària sinó que, tal com Crist, el nostre salvador, es va fer carn per la Paraula de Déu i va tenir carn i sang a causa de la nostra salvació, de la mateixa manera hem après que l’aliment sobre el qual s’ha pronunciat l’acció de gràcies que conté les paraules de Jesús, i amb què s’alimenta i transforma la nostra sang i la nostra carn, és precisament la carn i la sang d’aquell mateix Jesús que es va encarnar. Els apòstols, en efecte, en els seus tractats, anomenats Evangelis, ens expliquen que així els fou manat, quan Jesús, prenent pa i donant gràcies, va dir: “Feu això en memòria meva. Això és el meu cos”; i després, prenent de la mateixa manera amb les seves mans el calze, va donar gràcies, i va dir: “Aquesta és la meva sang”, donant-los-el a ells sols. D’aleshores ençà ens continuem recordant els uns als altres aquestes coses; i els qui posseïm béns venim en ajuda dels qui no en tenen, i estem units. I sempre que presentem les nostres ofrenes lloem el Creador de tot per mitjà del seu Fill Jesucrist i l’Esperit Sant.
-
El dia anomenat del Sol es reuneixen tots en un lloc, tant els qui viuen a la ciutat com els qui viuen al camp, i, segons costum, es llegeixen els tractats dels apòstols i els escrits dels profetes, tant com el temps ho permet. Després, quan el lector acaba, el qui presideix, amb paraules d’exhortació amonesta tothom a la imitació de coses tan admirables. Després ens aixequem tots alhora i recitem pregàries; i tot seguit, com ja hem dit, acabades les pregàries, es porta pa, vi i aigua: i el qui presideix pronuncia segons les seves forces pregàries i accions de gràcies, i el poble respon «Amén»; després es distribueixen els dons sobre els quals s’ha pronunciat l’acció de gràcies, i combreguen tots, i els diaques s’encarreguen de portar-ne als absents. Els qui posseeixen béns de fortuna i ho volen, donen, cadascú al seu albir, allò que bé els sembla, i el que es recull es diposita davant el qui presideix, que és qui s’ocupa de repartir-ho entre els orfes i les viudes, els qui per malaltia o per una altra causa qualsevol passen necessitat, així com als presos i als qui es troben de pas com a hostes; en una paraula, ell és qui s’encarrega de tots els necessitats. I ens reunim el dia del Sol, primer perquè aquest dia és el primer de la creació, quan Déu començà a obrar sobre les tenebres i la matèria; i també perquè és el dia en què Jesucrist, el nostre Salvador, va ressuscitar d’entre els morts. El van crucificar, en efecte, la vigília del dia de Saturn, i l’endemà del dia de Saturn, o sigui el dia del Sol, es va deixar veure als seus apòstols i deixebles i els va ensenyar tot el que hem exposat a la vostra consideració» (Sant Justí, Apologia I, 66-67).