Són tres, Tèrcia, Sexta i Nona. Sant Benet hi afegeix Prima. Com explica Cassià (Institucions 3,4), aquesta hora fou instituïda al monestir de Betlem, en el qual, després de Laudes, que eren molt aviat, encara de nit, ja que anaven lligades a l’Ofici vigiliar nocturn, els monjos se’n tornaven al llit. Era un estímul per a fer-los aixecar per al treball. Sant Benet, que ja la troba en ús a Roma, li concedeix una atenció especial, ja que, a diferència de Tèrcia, Sexta i Nona, li assigna salms especials, diferents cada dia. Amb el temps, aquesta hora, que anava seguida de l’ofici del capítol a la sala capitular (lectura de la Regla, comentari, martirologi, pregària pels difunts...), queda estretament vinculada a l’organització de la jornada que comença, especialment pel que fa al treball i a la distribució de les tasques de cada monjo. Per entendre el paper que va tenir aquesta Hora, que semblava un doblet, i fins n’ocupava el lloc, de les Laudes, pensem en l’Ofici cartoixà, en el qual Vigílies i Laudes són pregades al cor de la nit, i després els monjos tornen al llit. La Prima és la primera hora pròpiament del dia, després de l’alba. Tèrcia cap a les 9 h., Sexta cap a les 12 h., Nona cap a les 3 o les 4 h. La Litúrgia de les Hores permet reduir-les a una de sola, que aleshores s’anomena simplement Hora menor, o bé Hora mitjana. En aquest cas cal situar-la cap a la meitat de la jornada. No tindria massa sentit, per exemple, resar Tèrcia com a única hora menor.
-
Estructura de l’hora
-
El verset introductori «Deus in adiutorium», l’himne, 3 salms —que, a Tèrcia, Sexta i Nona es van repetint a partir del dimarts: són els salms graduals, mentre que el diumenge i el dilluns es diuen les divisions del salm 118—, una lliçó breu, el verset, el kyrie eleison i el comiat. A la Regla sant Benet fa notar que l’himne es diu immediatament després del vers introductori, abans dels salms (a diferència de Laudes, Vespres i Completes, en què l’himne es deia després dels salms). És la mateixa disposició de les Vigílies! Que, amb els 3 salms de cadascuna de les 4 hores, en fan 12, com un mirall de les Vigílies!
-
A Poblet, en la pràctica actual, els salms graduals es repeteixen a Tèrcia i Nona, amb un cicle de dues setmanes, mentre que la salmòdia de Sexta és contínua, pròpia per a cada dia, i consta dels salms 117 i 135 per als diumenges I i II respectivament, les 2 divisions del salm 18 i el salm 16 per al dilluns I, les dues divisions del salm 24 i la primera divisió del salm 118 per al dimarts I, i les 21 divisions restants per als altres dies, tres cada dia, les 3 divisions dels salms 21 i 30 per als divendres I i II respectivament, i les 3 divisions del salm 72 per al dissabte II.
-
-
Espiritualitat de l’Hora
-
Els noms, profans, fan referència a la divisió del dia segons l’horari romà, que el reparteix en 12 hores. L’Ofici monàstic, ja en temps de sant Benet, hi afegeix Prima. Aquests tres o quatre petits moments de pregària, com un respir, van molt lligats a l’horari laboral, i són, enmig del treball, com un fer conscient la realitat o, millor, la identitat del monjo, que ha de pregar sempre sense parar, segons Pau: «Pregueu sense parar» (1Te 5,17). És interessant notar com Benet fa d’aquestes quatre hores menors (hi comptem la Prima), com un mirall de les Vigílies nocturnes. En efecte, prescriu 3 salms per a cadascuna, en total, doncs, 12 salms, com a les Vigílies.
-
Tradicionalment es relaciona l’hora de Tèrcia amb la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols (Ac 2,15), l’hora de Sexta amb la crucifixió de Jesús (Mc 15,33), i l’hora de Nona ja sigui amb la mort de Jesús a la Creu (Mc 15,34), o bé amb la pregària dels Apòstols al Temple (Ac 3,1).
-