«Gairebé tots els monestirs que conec són blocs de construcció unificats. Poblet és lligat, però és molt variat. Hi han passat tots els estils arquitectònics que han travessat el país. ¿Volem un monestir més unificat que el bloc de l'Escorial? ¿És possible d'imaginar-se'n un de més variat que Poblet? [...] Poblet tendeix a subratllar les qualitats [...]. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant. No hi ha res vulgar, ni adotzenat, ni estrany. Tot és ordre i pau. Des d'un punt de vista exterior, el monestir sempre sembla igual.»

(Josep Pla, Guia fonamentada i popular del Monestir de Poblet, 1980)