Mater Cistercii

A SANTA MARIA DE POBLET

Déu vos salve, Reina i Mare,
Verge blanca de Poblet;
goigs i salms us canta encara
la nissaga de Benet.

A la mà us floreix un lliri,
oh Donzella virginal,
hi veurà, tothom qui el miri,
la puresa original.

Vós, de Déu, porteu als braços
l’Engendrat eternament:
Jesucrist desnua els llaços
que lligà l’antic serpent.

L’alabastre, amb lleu finesa,
us teixeix mantell d’or fi;
quan el sol els peus us besa
ens hi acull el vostre si.

Salve, estrella d’esperança,
que esvaïu la fosquedat;
sou el port de benaurança
per als fills de sant Bernat.

—

Oh Déu,
que heu constituït la santa Verge,
afaiçonada per l’Esperit Sant,
en primícies de la nova creació,
feu que, allunyant-nos de la vellura del pecat,
abracem de tot cor la novetat de l’Evangeli
i complim fidelment
el manament nou de l’amor.
Per Crist Senyor nostre.

Imatge d’alabastre que presideix el retaule major de l’església abacial, obra de Damià Forment (s. XVI). Si bé l'església està dedicada a la Verge Maria sota el títol de l'Assumpció, ací la representaren en el misteri de la seva maternitat virginal.

Imatge de la Mare de Déu de terracota (s. XVIII), que dona la benvinguda als visitants de Poblet des del primer portal del recinte, l'anomenada porta del rellotge.

La Salve cistercenca en un antifonari del segle XIII conservat a Poblet. Remarquem dos aspectes del text primitiu d’aquesta antífona mariana, que formava part de l’Ofici Diví abans d’esdevenir un cant independent a la Mare de Déu: «Salve regina misericordiæ», i al final, «o dulcis Mariæ», és a dir, s’ometen les paraules «Mare» i «Verge». Els monjos de Poblet la cantem cada dia, després de Completes, a les fosques, amb només tres ciris encesos damunt l’altar.

SALVE, REGINA,
Mater misericordiæ:
vita, dulcedo,
et spes nostra, salve.
Ad te clamamus, exsules, filii Evæ;
ad te suspiramus,
gementes et flentes
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra,
illos tuos misericordes oculos
ad nos converte;
et Iesum, benedictum
fructum ventris tui,
nobis post hoc exsilium ostende.
O clemens, o pia,
o dulcis Virgo Maria!

DÉU VOS SALVE,
Reina i Mare de misericòrdia,
vida, dolcesa i esperança nostra,
Déu vos salve.
A vós cridem els desterrats fills d’Eva;
a vós sospirem, gemint i plorant
en aquesta vall de llàgrimes.
Ara, doncs, advocada nostra,
aquests ulls vostres
tan misericordiosos,
gireu-los envers nosaltres;
i després d’aquest exili,
mostreu-nos Jesús,
fruit beneït del vostre ventre.
Oh clementíssima, oh piadosa,
oh dolça Verge Maria!