Le monument

Chapelle du noviciat ou de la Dormition de la Vierge Marie

AL SEGON PIS DE LA TORRE adjacent a l’antiga infermeria, avui noviciat, l’anomenada torre dels bojos o de la infermeria, hi ha la petita capella del noviciat, dedicada a la Dormició de la Benaurada Verge Maria. L’iconògraf xilè Juan Francisco Echenique, que durant uns anys va impartir cursos d’iconografia religiosa al monestir, hi va pintar, el 2005, segons els cànons bizantins, amb pintura al tremp d’ou, la impactant escena de la Dormició de Maria, que encara ho resulta més per la forma de l’espai. L’oratori va ser beneït el dia 6 d’agost de 2006, festa de la Transfiguració del Senyor, pel rector d’Ulldemolins, Mn. Joan Roig i Montserrat, en presència del P. Abat Josep Alegre i d’un bon grup de monjos. Durant la litúrgia, de gust bizantí, es va cantar l’hime Acatist a la Mare de Déu.

  • La icona de la Dormició de la Mare de Déu apunta al caràcter mortal de la mare de Jesús, a la seva plena humanitat i, per tant, també, a la seva mort real. La presència de Crist al seu capçal indica que també ella tenia necessitat de la redempció, i que la seva veneració en l’Església es deu exclusivament a la seva relació amb Jesús. Aquest és l’ensenyament de la icona transmès per la tradició de l’Església: la mort, les exèquies, la resurrecció i l’assumpció de la Santíssima Verge en braços del seu Fill, són també les etapes que cada deixeble de Crist ha de reproduir i experimentar, com aquella que, als peus de la creu, n’esdevingué la primera deixebla.
  • Notem d’entrada la composició de l’escena en forma de creu: un eix horitzontal —el cos de Maria estès damunt el llit mortuori— i un eix vertical —Crist, portant en braços l’ànima de la Verge. Un eix prolongat per uns cercles concèntrics portats per dos àngels, al capdamunt, al centre dels quals hi ha Maria asseguda, a punt d’entrar a la glòria del cel. I al cim de tot del cel de lapislàtzuli amb estrelles d’or, les portes obertes del Paradís, a punt d’acollir la Tota Santa: «Per Eva se’ns tancaren les portes del Paradís, per Maria de nou se’ns han obert, al·leluia», cantem a les primeres vespres de la solemnitat de l’Assumpció.
  • Coneixem dues icones en les quals Maria apareix ajaguda sobre un llit de porpra: la de la Nativitat, en la qual jeu per donar la vida a Aquell que és la Font de la Vida; i la de la Dormició, això és, la del seu naixement a Aquell que és la Font de la Vida.
  • Aquesta icona, encara, ens fa contemplar la Mare de Déu tres vegades: en el llit mortuori, portada com en un tron en braços del seu Fill i el seu Déu, encerclat per l’ametlla mística i envoltat d’àngels i un querubí, i asseguda com reposant al cor de la presència trinitària, al centre de tres cercles concèntrics, els mateixos que més amunt indiquen el cel.
  • En el primer pla veiem la Santíssima Mare de Déu adormida serenament en el seu llit de mort —«Jo dormia, però el meu cor vetllava» (Ct 5,2)— envoltada dels apòstols, onze —segons la tradició Tomàs no hi era present—. Dos d’ells estan arribant com dels confins de la terra, per aplegar-se entorn de la Tota Santa. També hi ha Pau, dos sants bisbes —potser sant Jaume, el germà del Senyor, primer bisbe de Jerusalem, i Denís l’Areopagita—, els primers bisbes de l’Església, portant els evangeliaris —«Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà» (Lc 1,45)—, i dos àngels ceroferaris. És una escena de vetlla fúnebre —els presents l’envolten i la contemplen amb un punt de tristesa i d’admiració—, però té també un caràcter d’assemblea litúrgica: hi ha un ciri encès a primer pla, i l’apòstol Pere branda l’encenser.
  • Normalment en les icones contemplem Maria portant el seu Fill en braços; aquí, però, és el Fill qui porta en braços la seva Mare, com un nounat, simbolitzant el nou naixement en Crist de Maria. El naixement de Maria a la vida, a la Vida per sempre del cel, passa doncs per la mediació del seu Fill, Autor de la Vida: «Així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist» (1C 15,22-23). És a través d’aquesta mediació que Maria és conduïda pels àngels al tron del Rei de la glòria: «Guarnida amb brodats és conduïda al rei; l’acompanya el seguici de donzelles amigues. Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei» (Sl 45,15-16).
  • El conjunt evoca també un vaixell, la nau de l’Església —Maria figura de l’Església— amb el pal major, que és Crist, i Pere i Pau, la proa i la popa del vaixell: l’Església, al si de la qual tots, com Maria, renaixem a la Vida per la victòria pasqual del Crist.
  • Tota l’escena té lloc a cel obert, sota un mantell d’estrelles. Els edificis del fons poden representar Jerusalem, la santa Sió, i potser el Cenacle, el lloc tradicional del traspàs de la Verge.
  • En el temps litúrgic de després de Pentecosta, celebrada tot just la festa de la Transfiguració (6 d’agost), la festa de la Dormició ens diu que la Glòria del Fill es proposa igualment als fills del Pare. L’Esperit que va unir la divinitat a la carn de Maria, ens manifesta, en aquest misteri de la Dormició, que avui uneix la nostra humanitat mortal a la divina humanitat del Fill. La Verge Maria ens hi precedeix, s’hi anticipa, és la icona del nostre nou naixement.