SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
Església del monestir de Poblet
Tot el dia
ON PODRÀ TROBAR REPÒS I SEGURETAT la nostra feblesa, si no és en les llagues del Salvador? I m’hi trobo tant més protegit com més gran és la seva força salvadora. Ja pot trontollar l’univers, el cos ja pot decaure amb tot el seu pes i el diable ja pot parar els seus llaços, que jo m’aguanto ferm, assegurat sobre una roca sòlida. He comès potser una falta greu: la meva consciència queda pertorbada, però no arribo a perdre el coratge perquè em recordo de les llagues del Senyor, que ha estat ferit pels nostres pecats. No hi ha res que estigui tan a prop de la mort que el Crist no l’en pugui treure. Quan penso en aquesta medicina tan eficaç, no m’espanta ni la més nefasta de totes les malalties.
S’equivocà, doncs, aquell qui va dir: El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. És veritat que Caín no era membre del Crist i que els mèrits del Crist no l’afectaven; no tenia el dret de reivindicar-los, tal com un membre pot dir seus els mèrits del cap. Per a mi, tot el que em manca per la meva falta, ho prenc amb atreviment del cor misericordiós del Senyor, que prou ferit està de nafres perquè es produeixi l’efusió.
Han foradat les seves mans i els seus peus, i amb un cop de llança han obert el seu costat. A través d’aquestes santes ferides, jo puc gustar la mel d’aquesta roca i l’oli que regalima d’aquesta pedra dura, és a dir, puc gustar la dolcesa del Senyor. Ell tenia designis de pau, per bé que jo no ho sabia. Perquè, ¿qui ha conegut mai el pensament del Senyor? ¿O qui ha estat mai el seu conseller? Però el clau que l’ha traspassat ha esdevingut per a mi una clau que m’obre el misteri dels seus designis. ¿Com podríem no veure-hi a través d’aquestes obertures? Els claus i les ferides anuncien que, en la persona de Crist, Déu es reconcilia amb el món. La llança ha traspassat el seu ésser i penetrat el seu cor, per tal que ell pogués sofrir en la meva naturalesa vulnerable. El secret del seu cor es manifesta palesament en les nafres del seu cos; veiem clarament aquest misteri de l’amor infinit, aquest amor entranyable del nostre Déu amb què ens visita un sol que ve del cel. I, ¿com aquest amor no es manifesta plenament en aquestes llagues? ¿Com podríeu, Senyor, fer-nos veure més clarament, si no és amb les vostres ferides, que vós sou bondat i clemència, i ric en l’amor, perquè no hi ha un amor més gran que el de donar la vida per uns condemnats?
Tot el meu mèrit, doncs, és la misericòrdia del Senyor i aquest mèrit no em mancarà perquè la seva pietat mai no s’acaba. Si les gràcies de Déu es multipliquen, els meus mèrits esdevenen innombrables. ¿Què passa quan jo m’he de retreure tantes faltes? Allí on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia. I si la bondat del Senyor és de sempre i dura sempre, per la meva banda cantaré tota la vida la seva bondat.
(Sermó de sant Bernat de Claravall)
HORARI DE LES CELEBRACIONS
05:15 Matines
07:30 Laudes
10:00 MISSA CONVENTUAL
19:00 Vespres
21:00 Completes
