DIUMENGE DE PASQUA

Església del monestir de Poblet

Tot el dia

«Mai no dorm ni s’abalteix el guardià d’Israel»  (cf. Sl 121,4) per treure’l de l’esclavatge i per obrir-li el camí de la llibertat.

EL SENYOR VETLLA, i, amb la força del seu amor, fa passar el poble a través del Mar Roig; i fa passar Jesús a través de l’abisme de la mort i dels inferns.

Aquesta nit va ser una nit de vetlla per als deixebles i les deixebles de Jesús. Nit de dolor i de temor. Els homes restaren tancats al Cenacle. Les dones, però, a l’alba de l’endemà de dissabte, anaren al sepulcre per ungir el cos de Jesús. Els seus cors eren plens d’emoció i es preguntaven: «Com ho farem per entrar-hi? Qui ens remourà la pedra de la tomba?...». Però heus aquí el primer signe de l’Esdeveniment: la gran pedra ja havia estat remoguda, i la tomba era oberta.

«Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc» (Mc 16,5). Les dones van ser les primeres que van veure aquest gran signe: el sepulcre buit; i van ser les primeres a entrar-hi.

«Van entrar al sepulcre». En aquesta nit de vigília, ens va bé aturar-nos a reflexionar sobre l’experiència de les deixebles de Jesús, que també ens interpel·la a nosaltres. Efectivament, per això som aquí: per entrar, per entrar al misteri que Déu ha realitzat amb la seva vigília d’amor.

No es pot viure la Pasqua sense entrar al misteri. No és un fet intel·lectual, no és només conèixer, llegir... És més, és molt més.

«Entrar al misteri» significa capacitat de sorpresa, de contemplació; capacitat d’escoltar el silenci i sentir el xiuxiueig d’aquest fil de silenci sonor en què Déu ens parla (cf. 1Re 19,12).

Entrar al misteri ens exigeix no tenir por de la realitat: no tancar-nos en nosaltres mateixos, no fugir davant del que no entenem, no tancar els ulls davant dels problemes, no negar-los, no eliminar els interrogants...

Entrar al misteri significa anar més enllà de les còmodes certeses, més enllà de la mandra i la indiferència que ens frenen, i posar-nos a la recerca de la veritat, la bellesa i l’amor, cercar un sentit que ja no es dona per descomptat, una resposta no trivial a les qüestions que posen en crisi la nostra fe, la nostra fidelitat i la nostra raó.

Per entrar al misteri cal humilitat, la humilitat d’abaixar-se, de baixar del pedestal del nostre jo, tan orgullós, de la nostra presumpció; la humilitat per redimensionar la pròpia estima, reconeixent allò que realment som: criatures amb virtuts i defectes, pecadors necessitats de perdó. Per entrar al misteri cal aquest abaixament, que és impotència, buidament de les pròpies idolatries... adoració. Sense adorar no es pot entrar al misteri.

Tot això ens ho ensenyen les dones deixebles de Jesús. Van vetllar aquella nit, al costat de la Mare. I ella, la Mare de Déu, les va ajudar a no perdre la fe i l’esperança. Així, no van romandre presoneres de la por i del dolor, sinó que van sortir a punta de dia, portant a les mans els seus ungüents i amb el cor ungit d’amor. Van sortir i van trobar la tomba oberta. I van entrar. Van vetllar, van sortir i van entrar al misteri. Aprenguem d’elles a vetllar amb Déu i amb Maria, la nostra Mare, per entrar al misteri que ens fa passar de la mort a la vida.

(Homilia del papa Francesc)


HORARI DE LES CELEBRACIONS

07:45  Laudes
11:00  MISSA DEL DIA DE PASQUA
12:00  Missa a la capella de Santa Caterina

19:00  Vespres i cant del Regina cæli
21:00  Completes i cant de la Salve

Les dones van ser les primeres que van veure aquest gran signe: el sepulcre buit; i van ser les primeres a entrar-hi.