DISSABTE SANT
Església del monestir de Poblet
Tot el dia
NOSTRE SENYOR FOU TREPITJAT PER LA MORT; però, en canvi, va aplanar el camí que puja de la mort. Es va sotmetre a la mort i la va portar per pròpia voluntat, per tal de fer sucumbir la mort contra la seva voluntat. Nostre Senyor va sortir portant la creu segons la voluntat de la mort, però dalt de la creu va cridar i va fer sortir la mort dels inferns contra la voluntat de la mort. Allí mateix on la mort el va matar, amb la mateixa arma Ell es va endur la victòria sobre la mort. La divinitat s’amagà en la humanitat; ella, la mort, s’apropà cap a Ell, matà i fou morta; la mort matà la vida natural, i la mort fou morta per la vida sobrenatural. I com que la mort no pot devorar allò que no és corporal, i el regne dels morts no pot absorbir allò que no té carn, aleshores Ell vingué cap a la Verge i amb el cos que va rebre de la Verge va entrar als inferns, va robar-ne les riqueses i va buidar-ne els tresors. I arribà fins a Eva, la mare de tots els vivents, i que és la vinya de la qual la mort havia trencat la tanca i tastat els fruits. I Eva, la mare de tots els vivents, esdevingué font de mort per a tots els vivents. Però Maria, plançó novell vingut d’Eva, vinya envellida, en prengué el lloc, i la vida nova hi va fer estada. Així, quan la mort va venir a recollir, segons costum, confiadament, els fruits mortals, la Vida que mata la mort estava encoberta, de manera que després d’haver-la devorat sense por, l’hagué de vomitar amb tants d’altres. El remei de la vida va volar i va davallar de l’altura i es va barrejar amb un cos, fruit mortal, i quan vingué la mort a recollir els fruits mortals, segons costum, fou la vida qui devorà la mort. Aquest és el menjar que volgué menjar Aquell que se’l menja a ell. Només amb aquest fruit, que la mort s’ha menjat àvidament, ha alliberat moltes vides que havia devorat goludament. La fam, que l’havia empès cap a un de sol, l’ha buidada de la golafreria que l’havia empesa cap a molts. Ha estat de profit que la mort en devorés un, perquè així ràpidament molts han estat alliberats; perquè mentre un de sol moria a la creu, molts enterrats als sepulcres, des dels inferns sortien al so de la seva veu. Aquest és el fruit que va arrencar la mort, la qui el devorava, i del seu si en va fer sortir la vida que ella perseguia. Perquè el regne dels morts, que amagava tot allò que havia devorat, per mitjà d’un de sol, que no fou menjat, tragué del seu si tot allò que havia engolit.
Aquest és el Fill admirable del fuster que ha portat la seva creu a les estances del regne dels morts que tot ho devora, i ha fet passar la humanitat a les estances de la vida. I ja que la humanitat, a causa d’un arbre havia estat precipitada a les entranyes dels inferns, a causa d’un altre arbre ha passat a les estances de la vida. A l’arbre que tenia empeltat un esqueix amarg, se n’hi ha empeltat un de dolç per tal de fer veure que no n’hi ha cap que li sigui contrari en tota la creació.
Glòria a Vós que heu posat la vostra creu per damunt de la mort, per tal que les ànimes passin de les estances de la mort a les estances de la vida. Glòria a Vós que per la vostra creu heu allunyat la idolatria en què havien caigut circumcisos i incircumcisos. Lloança a Vós, medecina de la vida, que heu portat tots els batejats cap al Senyor Omnipotent i Donador de vida. Us beneeixen els qui estaven perduts i han estat retrobats. Glòria a Vós que us heu revestit del cos de l’Adam mortal i n’heu fet una font de vida per a tots els mortals. Vós sou la vida, i els qui us mataren foren com els vinyaters per a la vostra vida: us enterraren com el gra de blat en el solc per tal que ressuscités i en fes ressuscitar molts juntament amb Ell.
(Memra de sant Efrem de Nísibis sobre el Sant Dissabte)
HORARI DE LES CELEBRACIONS
05:15 Matines
07:30 Laudes
19:00 Vespres
22:30 VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA
