13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
16/07/2016  - La Mare de Déu del Carme

Dia 16 de juliol
LA MARE DE DÉU DEL CARME

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Monestir de Carmelites Descalces de Tarragona, 16 juliol 2016

1Re 18,42b-45a; Ga 4,4-7; Jo 19,25-27

Arribada la plenitud del temps, havent enviat Déu el seu Fill per rescatar-nos i donar-nos la condició de fills. Arribada l’hora de Jesús, del Fill de l’home, l’hora de passar d’aquest món al Pare, l’hora d’estimar fins a l’extrem, l’hora de donar la vida pels seus, per tots nosaltres, clavat a la creu, Jesús ens confia Maria i ens confia a nosaltres a ella. El Fill nascut d’una dona, ara, vora la creu, té Maria, la dona, la mare, i el deixeble estimat, l’únic que no ha fugit esporuguit com els altres que l’han abandonat i negat. Jesús, a punt de lliurar el seu darrer alè, confia la seva mare al deixeble estimat i el seu deixeble estimat el confia a la seva mare. Al peu de la creu Maria esdevé mare de tots els homes i de totes les dones, perquè Crist mor a la creu per tots, pels qui el coneixen i pels qui ignoren qui és; pels qui li són fidels i pels qui l’han rebutjat; pels qui el segueixen i pels qui se n’aparten. La creu és la salvació de tots, Déu ens hi ofereix la salvació a tots; i als peus de la creu Maria, la mare, ens és confiada a tots.

Vora la creu, crits d’odi, als peus de la creu, presències d’amor. Allí ferma hi ha la mare de Jesús, amb ella altres dones reunides per amor al voltant del qui agonitza. A la vora el deixeble estimat, no podia ser altre. A la vora de la creu hi ha l’amor de la mare i l’amor del fill, tan sols l’amor ha pogut superar la por, sols l’amor ha perseverat fins a la fi, perquè sols l’amor engendra amor. Als peus de la creu neix la comunitat, al lloc de la mort neix una vida nova. Maria acull el deixeble com a fill, el deixeble estimat acull Maria com a mare; tan sols l’amor pot servar l’amor, perquè sols l’amor és més fort que la mort.

De l’amor que hi ha vora la creu neix l’Església, de la qual Maria és figura, i del crucificat en brolla sang i aigua, símbols del baptisme i de l’Eucaristia. Perquè la creu ha passat de ser instrument de mort i d’oprobi a ser símbol de vida, arbre de la vida. I als peus de la creu l’amor de Maria ens l’ofereix com la porta que ens porta a la vida que ens ofereix el Fill. Maria és com el petit núvol que el servent d’Elies albira des del cim del Carmel, la seva fe i la seva disponibilitat representen per a la història de la salvació un nou inici, Maria és el petit núvol que anuncia la pluja que ens dóna la vida, regal del cel, que és Jesucrist. María és, en efecte, un sagrament de la benedicció divina i un petit signe de Déu, perquè en ella Déu ha obrat meravelles. Déu ha mostrat en ella el seu amor benvolent, fent-la digne estatge del Fill de Déu, fruit beneït del seu ventre i porta de salvació per a nosaltres.

Maria és la nova terra que Déu fecunda amb el seu Esperit, és el nou tabernacle de l’aliança, cobert amb l’ombra de l’Omnipotent; el nou Israel que dialoga amb Déu i compleix la seva aliança per sempre. Maria és dona de la nostra història, oberta a Déu i als homes, que ha realitzat plenament la seva vida en actitud de servei gratuït, en profund lliurament pels altres; esdevenint així exemple per a la nostra vida de consagrats.

Déu s’ha expressat a si mateix en la vida de Maria, en la qual descobrim el seu misteri d’amor, la seva comunió perfecta. En ella, petit núvol del Carmel, plugim fecund de benedicció per a la humanitat sencera, descobrim que Déu és Pare perquè engendra Jesucrist, el seu Fill, en les seves entranyes santíssimes. Sabem que és Fill perquè neix com a fill de dona enmig de la història. I sabem que és Esperit de vida, comunió d’amor que actua, que es torna proximitat esdevenint un com nosaltres entre nosaltres. Acollim també nosaltres Maria, mare del Senyor i mare nostra. Ella és el nostre model en el seguiment de Crist, el nostre auxili i protecció en les adversitats de la vida. Veritable mare de l’Església i de cadascun dels deixebles de Jesús, que som nosaltres.

131/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005