13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
14/08/2016  - Diumenge XX durant l'any (Cicle C)

DIUMENGE XX DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 14 agost 2016

Jr 38,4-6.8-10; Sl 39; He 12,1-4; Lc 12,49-53

Estimats germans i germanes,

L’Evangeli d’avui expressa molt be la realitat. Hi trobem passió i drama, paradoxa i contradicció, crisi i canvi, bé i mal, pecat i conversió. Jesús vol la nostra felicitat, que és un regal però també una conquesta, fruit de lluites interiors i d’actituds valentes. Ser cristià és una aventura que reclama coratge i generositat; implica, en nosaltres mateixos, divisions, lluites i crisis que cal anar superant. Les actituds ambigües, cercant una tranquil·litat de consciència i una pau fictícia, no són honestes. La pau que ens porta Jesús no és una simple absència de conflictes. Ell ens invita a ser persones de conviccions, no de submissió; de noblesa moral, no de respectabilitat ni d’aprovació social. La mediocritat és mala companya. Ens hem d’alliberar de les falses seguretats que ens lliguen, aturant el nostre camí de maduració. L’Evangeli està en contra de l’esperit del nostre món, que condueix a una vida sense sentit. Nosaltres desitgem contemplar la Llum. I això implica el camí de les virtuts.

«Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme». Jesús ha vingut a calar foc, el foc del seu missatge, que amb la força de l’Esperit Sant purifica i transforma els nostres cors. Jesús ha vingut a portar la divisió dins del nostre cor, en lluita entre la seducció de les seves paraules i el nostre egoisme que ofereix resistència. L’inconformisme proposat per Jesús és creador i constructiu quan és controlat i dirigit per una vida transformada. Obrint les nostres vides a Déu en Crist, esdevenim criatures noves. Només per una transformació espiritual interna adquirim la força per a combatre eficaçment els mals amb esperit humil i amorós. Però tendim, germans, a tancar-nos dins dels nostres murs per no haver de canviar l’actitud del nostre cor, dividit entre una còmoda tranquil·litat i una necessitat d’autenticitat.

El camí de la fe s’ha de fer en unió amb el Crist i amb la força que ve d’Ell. La llavor de l’Evangeli cau suaument dins de la terra preparada de la nostra raó i del nostre cor. Però la intel·ligència no sempre comprèn les raons de l’amor, i la voluntat pot estar captiva del seu propi desig. Ens cal, doncs, discerniment i unir la pregària a la reflexió per tal d’escoltar Jesús i sentir-nos units a l’amor de Déu. L’Esperit de Déu ens dóna la força per estimar de veritat i a fons; per superar els nostres egoismes; per créixer malgrat les dificultats interiors i exteriors; per reconèixer les nostres febleses i faltes, confiant que som perdonats. El perdó ens salva, i la paciència ofereix les oportunitats. Déu sempre espera i perdona.

El símbol del foc és sobretot el símbol de l’Esperit que davalla sobre la comunitat cristiana, sobre cadascú de nosaltres. No ens hem de sentir sols en el camí de la fe, sinó ben acompanyats per «un núvol tan gran de testimonis». Junts hem de veure quins són els signes del nostre temps, no tenint por a tornar a començar de nou. Estem vivint no una època de canvis, sinó un canvi d’època. Crisi a tots els nivells, noves sensibilitats, interacció cultural i religiosa, tendències contraposades, ressorgiment d’una espiritualitat menys convencional, desig d’autenticitat...

La nostra resposta responsable cal renovar-la cada dia al costat de l’altar de l’Eucaristia, on la fe i la fidelitat són purificades amb el foc de les proves per convertir-se, finalment, en unió amb Déu i en pau. Ell ens ajuda a ser humils i pacífics, i al mateix temps valents i decidits, per tal de viure segons la seva voluntat, encara que això comporti haver d’anar a contracorrent, patint inconvenients i incomprensions. Estem en temps de nous màrtirs de la fe, de nous testimonis de Jesucrist, amb les soles armes del perdó i de l’amor. «Sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada».

Germans, «tinguem la mirada fixa en Jesús». Demanem-li que no ens cansem de viure cada dia fent el bé... fins i tot donant la vida! Donar la vida per amor és viure-la de veritat, i trobar-ne el sentit! «Tenim posada l’esperança en el Senyor... Déu nostre, no trigueu més».

126/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005