13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
12/06/2016  - Diumenge XI durant l'any (Cicle C)

DIUMENGE XI DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 12 juny 2016

Quin és el designi de Déu per a mi? Déu té un designi per a cadascú de nosaltres. El designi de Déu és la meva, la teva, la nostra salvació.

Jo puc passar la vida fugint d’aquest designi de Déu per a mi. Jo puc adoptar la postura del fariseu, del qui seu al primer banc de l’Església, del qui compleix en el precepte dominical, del qui es renta la cara i jutja els altres que no són de la mateixa imatge i semblança.

De part nostra hi ha feblesa, falta, ofensa, culpa, pecat; allò que separa, aparta i allunya de Déu, de l’essència d’un mateix i dels altres. De part de Déu hi ha gràcia, misericòrdia, bondat, amor a desdir.

Si no vull defugir el designi de Déu, que m’ha estimat i en el seu Fill, l’únic Salvador, Jesucrist, que s’ha lliurat ell mateix per mi, el primer que he de fer és reconèixer la falta, falta comesa contra Déu, contra els altres, i contra tu mateix com a criatura de Déu. I dir amb David: «He pecat contra el Senyor». «I no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (RB 4,74), com ens diu sant Benet en la Regla.

Ara nosaltres som els qui hem de portar el gerret d’alabastre ple de perfum, i quedar-nos enrere plorant als peus de Jesús. Amb llàgrimes hauríem de rentar els peus dels més necessitats i eixugar-los-hi, besar-los-hi i ungir-los-hi amb perfum.

Quan fem això amb un necessitat, quan despleguem el nostre amor envers els altres, és quan el mateix Crist viu en nosaltres. Ja que acollint l’altre és quan rebem el do de Déu, el perdó, gràcies a la fe en el seu Fill, que és el qui ens salva: «Els teus pecats et són perdonats».

Cal abandonar-se a la voluntat de Déu, deixant el nostre desig personal pel designi de Déu en nosaltres. Si hi ha fe, hi ha perdó, retorna la gràcia que havíem perdut. La fe ens salva: «La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».

140/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005