13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
10/07/2016  - Diumenge XV durant l'any (Cicle C)

DIUMENGE XV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 10 juliol 2016

La vista és un problema greu. Hi veiem bé de prop, no hi veiem bé de lluny. De vegades se’ns entelen els ulls i no veiem el que tenim tan a prop, tan a l’abast.

Tenim a prop la salvació, la vida eterna. La Llei diu: «Estima al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix».

Podem pensar que estimem Déu amb més fe que ningú. Però, sempre necessitem més i més la conversió del nostre cor. Perquè necessitem netejar els ulls del cor per poder veure els altres.

Perquè, per a mi, qui són els altres?

Sacerdot, levita o samarità. Qui sóc jo, d’aquests tres? O bé, sóc l’home que baixava de Jerusalem a Jericó, despullat, apallissat i mig mort? Tu, ets l’altre per als altres?

Jesús ens demana compassió per l’altre. Sí, la meva fe, la meva esperança, la meva caritat, no poden ser demostrades si jo no visc l’amor que Déu em té, la misericòrdia.

Déu ha tingut misericòrdia amb nosaltres. Nosaltres doncs, hem de tenir-la amb els altres. La misericòrdia de Déu la tenim al damunt, amb l’Església, ja que s’acosta a la misèria dels homes, embena les ferides, les amoroseix amb oli i vi, ens puja a la seva cavalcadura i s’ocupa de cadascú de nosaltres.

De fet Jesús, el Crist, ha pagat les despeses a l’hostal del món, per les nostres ferides, pels nostres pecats, reconciliant tot l’univers, posant el perdó i la pau, gràcies a la sang de la creu.

La misericòrdia del Senyor ofega la meva misèria, el pecat que he comès contra Déu. Perquè peco quan no veig bé, amb els ulls del meu cor, el Crist que se’m manifesta en el proïsme.

Mira bé, doncs, per on vas i siguis qui siguis, sacerdot, levita o samarità, fes el bé a l’altre sempre i coneixeràs el bé que Déu et vol donar en herència, la vida eterna.

Ara, mentrestant, hem d’aprendre l’actitud del samarità amb els cinc sentits: la vista amb els ulls per veure, l’oïda del cor per compadir-se, l’olfacte per acostar-s’hi, el tacte de les mans per embenar les ferides, el gust per amorosir-les amb oli i vi.

Amb tots els sentits m’he de convertir, per esdevenir compassiu i misericordiós, per fer igual que el bon samarità.

133/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005