13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
03/06/2016  - El Sagrat Cor de Jesús (Cicle C)
 
Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta
EL SAGRAT COR DE JESÚS (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 3 juny 2016

Ez 34,11-16; Sl 22; Rm 5,5-11; Lc 15,3-7

«El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos»
. Hi trobem moments d’intimitat amb la seva Paraula i la seva Presència. Moments de meditació per descobrir i contemplar d’on procedeix la força del seu Amor. Temps de pregària contemplant Aquell que, amb un cor de tendresa i d’amor misericordiós, ve a cercar-nos quan ens despistem o conscientment ens apartem. El cor vol dir el nucli vital, la interioritat més profunda, el coneixement i saviesa, el centre d’on brollen els sentiments i decisions. Avui celebrem que Déu té un rostre humà en la persona de Jesús que ens ha estimat fins al punt de donar la seva vida per nosaltres. Diu el Senyor: «Veniu a celebrar-ho, he trobat la ovella que havia perdut».

Cada dia en la pregària busquem el Déu que ens estima, i volem comprendre les raons més profundes del seu Amor, allò que hi ha dins del seu Cor, el com i per què de la nostra transformació quan Jesús obre el nostre cor perquè comprenguem. Celebrem avui aquesta solemnitat que no sols parla de sentiments, sinó d’actituds. Des de la fe i la confiança ens cal entrar dins del nostre cor per contemplar la font inesgotable de l’Amor de Déu, que ens asserena i conforta. Amb el Papa Francesc podem fer aquesta pregària: «Senyor, m’he deixat enganyar, de mil maneres vaig escapar del teu Amor, però aquí estic una altra vegada per renovar la meva aliança amb Tu. Et necessito. Rescata’m novament, Senyor, accepta’m un cop més entre els teus braços redemptors» (EG 3).

Demanem en la pregària un cor disposat, un cor pur i net, capaç de contemplar el rostre de Déu, manifestat de forma quasi imperceptible en persones i moments diferents. Entrar dins del nostre cor és com entrar dins de la nostra cel·la o habitació, el nostre espai més íntim i profund. Hi trobem sentiments, pensaments, records, propòsits, les faltes anteriors, les cicatrius de la nostra ànima, el convenciment de la nostra feblesa i de la força que ens ve del Crist, no deixem de veure-hi també l’heroisme en la perseverança. El beat Pau VI escriu: «Senyor, concedeix-me un cor fort, magnànim, estable, ferm, que no et falli mai; que no conegui fatiga, vicissituds, alteracions, i sempre fidel» (L’amistat amb Déu).

Germans estimats, que la nostra pregària brolli del fons del nostre cor i sigui sempre d’agraïment perquè, quan la gràcia de Déu ens toca el cor, caminem amb un amor humà més pur i purificat. Senyor Jesús, vós ens parleu pel camí i ens expliqueu el sentit de les Escriptures. Us demanem que els qui escoltem la vostra Paraula amb un cor bo i generós arribem a donar fruit. Com el nostre cor no troba repòs si no us estimem a vós i els altres amb un amor immens, ajudeu-nos a descobrir el tresor de bondat amagat en el cor dels nostres germans. Que Maria, la nostra Mare, que guardava tot això en el seu cor i ho meditava, ens ajudi i acompanyi. Amén.

141/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005