13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
08/05/2016  - Ascensió del Senyor

Diumenge VII de Pasqua
L’ASCENSIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 8 de maig de 2016

Fets 1,1-11; Sl 46,2-3,6-7,8-9; He 9,24-28,19-23; Lc 24,46-53

«Per què us esteu mirant al cel?». Jesús vencedor del pecat i de la mort, aquell qui ha sortit del Pare per venir al món, ara deixa el món per tornar amb el Pare (cf. Jn16,28). Oferint-se Ell mateix una sola vegada, ha obert un camí nou per a la salvació. Crist s’enlaira davant dels deixebles, un núvol se l’enduu i els seus deixen de veure’l amb els ulls però resta en els seus cors aquell qui ha dit «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Els deixebles queden embadalits mirant al cel, però ara cal que mirin també a la terra, als homes, la seva tasca és predicar la bona nova i per poder acomplir-ho Crist envia el do promès pel Pare, l’Esperit que els donarà la força per a ser testimonis, rebent el baptisme en l’Esperit que els omplirà de coratge per aconseguir la conversió del cor de tots els homes.

El pla de Déu es trobava contingut ja a l’Escriptura però la duresa de cor dels homes els va impedir de reconèixer-lo i de veure en Jesús el Fill de Déu, per això Jesús ha patit i ressuscitat, per això el Pare l’ha rescatat de la mort perquè un cop glorificat i retornat al Pare l’Esperit davalli sobre els seus i completi la manifestació trinitària de Déu, la plenitud de la teofania. El testimoni dels apòstols reforçat per l’Esperit anuncia la conversió i el perdó, és un missatge d’esperança, de joia i de benedicció. Amb l’ascensió de Jesús al cel comença el temps de l’Esperit, que és també el nostre temps, durant el qual hem de ser testimonis d’aquella alegria immensa amb la qual els deixebles se’n tornaren a Jerusalem, una alegria que no podem aconseguir per nosaltres mateixos sinó que és una alegria regal del Pare per intercessió de Crist i que arriba com un do de l’Esperit.

No ens podem quedar mirant al cel; Ell tornarà, però la nostra no és una esperança desarrelada sinó una esperança arrelada en el nostre món. El nostre testimoniatge és fer present Crist en el món, no desentendre’s dels sofriments dels germans, de tots i cadascun dels homes i dones de la terra, fills de Déu com nosaltres; dirigint la mirada i l’atenció cap als qui més sofreixen els egoismes humans. Perquè esperem el seu retorn, perquè creiem en el món nou i definitiu on Déu eixugarà totes les llàgrimes, no podem conformar-nos a esperar-lo tant sols, no podem renunciar a treballar pel regne de la justícia que ha de venir. Hem de mirar al cel, al Pare, però també a la terra, als germans on hi ha la imatge de Crist.

Qui no creu en la possibilitat del regne, aquell promès per Crist, i resignadament es conforma amb les nostres misèries no fent res per canviar-les en joia i esperança no és de Crist. Jesús, l’únic mitjancer entre el Pare i els homes, el jutge de vius i de morts, el Senyor de l’univers, ha pujat al cel, torna al Pare beneint els seus, omplint-los d’alegria perquè també nosaltres confiem un dia en seguir-lo i en donem gràcies i és tal la joia i la força que ens ha d’omplir, com la que va omplir als deixebles, que no ens podem estar de compartir-la. La joia de participar en la filiació «Pujo al Pare, que és el vostre Pare; al meu Déu, que és el vostre Déu» (Jn 20,17); diu el ressuscitat a Maria Magdalena a la porta del sepulcre buit. Crist ens ha beneït amb el do de la filiació divina, fent-se un com nosaltres, llevat del pecat, ens ha fet fills de Déu; som fills del Pare per mitjà de Crist i revestits del poder de l’Esperit.

Gràcies a aquest intercanvi sagrat que ens eleva a les coses celestials, ens podem apropar i dirigir al Pare per intercessió del Fill i amb la força de l’Esperit. Crist que s’abaixa per fer-se un dels nostres, ara puja al cel enmig d’aclamacions i al so dels corns i tot pujant-hi ens obre el camí, ens ofereix la salvació, regal del Pare, do de l’Esperit, perquè «hem estat cridats per Crist per participar en la vida de Crist per tal de regnar eternament en Crist» (Elred de Rievall, En l’Ascensió del Senyor, Sermó 65).

146/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005