13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
24/04/2016  - Diumenge V durant l'any (Cicle C)

DIUMENGE V DE PASQUA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 24 abril 2016

Ac 14,21b-27; Sl 144; Ap 21,1-5a; Jn 13,31-33a.34-35

Estimats germans i germanes,

Estem vivint el temps de Pasqua, recordant la Resurrecció del Crist i la formació de la primitiva Església. L’Evangeli d’avui ens situa, però, al darrer Sopar de Jesús amb els seus apòstols (Jn 13-17). Jesús ens dóna el manament nou unes hores abans de morir en la Creu. El manament nou, síntesi de tot el seu missatge, s’ha de gravar en la nostra ment i en el nostre cor: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres». Quines paraules tan dolces, tan provocadores i directes... que no hem d’oblidar!

No hi ha res de més humà que l’amor i res no ens pot fer més feliços. Necessitem estimar i ser estimats. Aquesta és una prova de maduresa personal i equilibri psicològic. Tots som sensibles a les necessitats, els sofriments i les desgràcies dels altres. Els mitjans de comunicació ens mostren les cruels realitats que colpeixen el nostre cor i ens en fan sentir solidaris. Quina és la nostra resposta davant les injustícies, que són un atemptat contra la dignitat de les persones? Què hem de fer?

Jesús ens dóna la resposta la tarda del primer Dijous Sant de la història. Crist no ha vingut a ser servit, sinó a servir. Aquest servei implica la donació generosa de si mateix sense condicions ni límits. Podem estimar els altres com a nosaltres mateixos, segons la Llei de l’Antic Testament (Lv 19,18). Crist, però, va més enllà i ens demana molt més: que estimem com ell ho va fer, és a dir, donant la vida als altres. Aquest és el veritable amor cristià. No és un simple amor filantròpic, sinó més aviat teologal, perquè té en Déu la seva font i model. Ningú no pot estimar amb l’amor de Crist sense viure en Crist. Ell mateix ens diu: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig (Jo 14, 12). Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell (Jo 14, 23). La unió amb Crist transforma la nostra vida i la fa fecunda.

L’amor amb què Crist ens ha estimat és el punt de referència de l’amor entre cristians. A partir de l’exemple del Mestre, no sols els deixebles aprenem a estimar, sinó que aquest amor seu en nosaltres és el signe de la nostra identitat de cristians. La col·lecta especial d’avui n’és una demostració. El Papa Francesc ens invita a ajudar el poble d’Ucraïna, que pateix des de fa molts anys. Oh, com seria el món de diferent si fóssim més humans, mes cristians!

Els Apòstols encoratjaven els creients, tal com veiem en la primera lectura. Els cors s’obrien a la fe. Els qui s’esforçaven a posar en pràctica el manament de l’amor no podien sentir-se aïllats, sinó Església. Tots nosaltres som Església. Cada gest d’amor (i podem comptar-ne moltíssims, encara que quedin en l’anonimat) és un gra de sorra que aportem a la construcció d’un mon millor i a la formació de la nova Jerusalem, que segons ens revela el llibre de l’Apocalipsi en la segona lectura, és l’Església. El món nou, la terra nova, no és un somni impossible; implica acceptar les exigències de l’Evangeli i la conversió del cor per lluitar contra tota mena d’injustícia i corrupció. Cada vegada que eixuguem les llàgrimes dels altres i els acompanyem en el dol, els crits i les penes, sembrem esperança; cada vegada que col·laborem a pacificar i a crear confiança estem construint el Regne de Déu sabent que l’Esperit de Jesús ens acompanya i renova.

Encara que passem per moltes tribulacions (primera lectura), sabem que «el Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que Ell ha creat» (Sl 144). Per experiència sabem que «la Paraula de Déu és viva i eficaç» (He 4,12). Sempre que venim a Missa la escoltem i rebem les forces necessàries per tal d’aplicar-la a la nostra vida. Jesús, bon comunicador, insisteix: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin» (Mt 7, 12).

150/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005