13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
14/02/2016  - Diumenge I de Quaresma (Cicle C)

DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 14 febrer 2016

Dt 26,4-10; Sl 90; Rm 10,8-13; Lc 4,1-13)

¿Com hem de viure la Quaresma? Comencem un temps que hauria de ser de reflexió, de canvis d’actituds, un temps de retorn a Déu i de reconciliació. Anar al desert significa entrar dins nostre per conèixer millor els nostres límits i possibilitats, conèixer el que vivim per estimar-ho i millorar-ho. Ens cal la perspectiva de la distància per esdevenir més objectius. Permeteu-me una anècdota: Un amic em contà l’experiència de sobrevolar en globus una ciutat: les persones semblen formigues multicolors anant d’un lloc a un altre a diferents ritmes; perdudes entre l’asfalt, la vegetació i els edificis. Finalment comentà: «no som massa conscients que estem supeditats a les passions i a les temptacions». Segons la primera lectura, Moisès digué al poble: «Vam cridar al Senyor... i Ell escoltà el nostre clam».

El primer diumenge de Quaresma llegim sempre les temptacions de Jesús. Ell es va fer en tot semblant als homes, tret del pecat. Jesús va experimentar la temptació en el seu camí cap a la Creu. Nosaltres també experimentem el que representa haver-hi caigut. El camí de la vida és una lluita constant. Amb els ulls i el cor contemplant Jesús, i agafats de la seva mà, podem repetir amb el salmista: estigueu vora meu en els perills, Senyor! 

Jesús cita tres frases que poden ensenyar-nos a lluitar contra les nostres temptacions: «L’home no viu només de pa... Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a Ell tot sol... No temptis el Senyor, el teu Déu».  Set de riquesa, de poder i de seguretat. A més, com a conseqüència, fam d’individualisme i d’indiferència com a recurs fàcil davant la por al compromís. Quan ens apartem de Déu, quedem els homes, cada home, com a reis de la creació, així ho creiem, cercant el protagonisme que oculta complexos i fracasos. D’aquesta manera comença el pelegrinatge de voler sortir d’aquesta soledat sense Déu que dóna l’angoixa d’una vida sense sentit. Fora de Déu sols tenim preguntes sense respostes. Escriu el papa Francesc: «Quan l’home pensa que, allunyant-se de Déu, es trobarà a si mateix, la seva existència fracassa».

Tornem a la visió panoràmica, citada al principi, que complementa o completa el coneixement del misteri que hi ha dins del cor humà. La nostra vida va més enllà de les temptacions, dels dubtes i de la creu. Qui posa la mirada en Crist en totes les seves etapes, des del naixement fins la resurrecció, perd la por perquè al seu costat ens purifiquem, creixem i descobrim que el seu Amor és constant i fidel, encara que no ens ho sembli. L’oració col·lecta ens invita a «conèixer més i més el misteri de Crist per a viure’l d’acord amb les seves exigències». Avui celebrem la jornada de «Mans Unides» que invita a posar tot el cor, com una sembra que impulsa accions concretes per tal de millorar el món.

Tot començant la Quaresma, us invito a contemplar altra vegada la paraula Resurrecció. Admiro l’escriptor rus Lleó Tolstoi i la seva obra literària. En una de les seves últimes grans novel·les, Resurrecció, intenta expressar el seu propi retorn a la fe cristiana. Per a ell, la resurrecció està directament relacionada amb la conversió a l’Evangeli de Jesucrist, que exigeix en nom de Déu la renúncia a l’egoisme i la violència, i que proposa un camí: l’amor mutu, el perdó i la misericòrdia. La Resurrecció de Jesucrist i la nostra fe ens fan contemplar una altra vida, una vida millor ja en aquesta. Aquest és el camí del cristià: estimar Jesús tal com és, acceptar-me a mi mateix tal com soc, seguir Jesús allà on va, i deixar-me transformar per Ell. Llegim a la segona lectura: «Tens la Paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor».

¡Gràcies, Senyor, per la vostra gran misericòrdia!

163/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005