12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
15/10/2015  - Dijous de la setmana XXVIII (Any I)

DIJOUS DE LA SETMANA XXVIII DURANT L’ANY (I)

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 15 octubre 2015

Lc 11,47-54
«Déu demanarà comptes de la sang dels profetes»

L’Evangeli d’avui ens vol demanar una cosa molt concreta: que siguem responsables els uns dels altres, i sobretot d’aquells que són més febles i necessitats. Tots formem part d’una gran família humana, que ens iguala, i per això tots som responsables els uns dels altres. La resposta de Caín, quan Déu li preguntà pel seu germà: «Que potser sóc el guardià del meu germà?» (Gn 4,9), no encaixa amb el missatge que l’evangeli d’avui ens vol aportar.

Les nostres relacions ens comprometen amb els nostres germans, i ens comprometen amb Déu, el nostre Pare del cel, el qual un dia ens demanarà comptes de la nostra vida, i sobretot de com hem estimat els germans, i l’amor amb que ha transcorregut la nostra existència en aquest món.

Se’ns demanarà comptes, com als nostres pares, de com hem entès i viscut la profecia que contenen les Escriptures, i com hem acollit la Bona Nova que ens han anunciat els profetes o apòstols dels nostres temps, que el Senyor continua enviant al món. Hem rebut molts testimonis, hem rebut molts dons, hem tingut una família, tenim una comunitat monàstica. Ells ens han obert el camí de l’Evangeli, el camí de l’amor.

El Senyor, amb la seva Paraula de vida, ens demana avui que no quedem paralitzats, que no restem pendents únicament de nosaltres mateixos, sinó que ens deixem guiar pel camí de la conversió i de l’amor que Ell ens proposa i que santa Teresa de Jesús va seguir. Camí d’amor, de generositat, d’alegria, però també de creu, sacrifici, exigència i a vegades de dolor.

Santa Teresa, la festa de la qual avui celebrem i l’any jubilar amb motiu del 5è centenari del seu naixement, que concloem, féu aquesta profunda experiència de Déu, de comunió amb Ell i les seves germanes de comunitat, que creixeren juntes en santedat, en nombre i en comunitats. L’amor de Teresa estava ben arrelat en Jesús, en Déu què és la font del mateix amor, i és per això que ens diu amb provada convicció: «Quien a Dios tiene nada le falta».

Demanem al Senyor per intercessió de santa Teresa de Jesús que ens faci entendre, encara que solament sigui una mica, la radicalitat del seu Amor, perquè amb la santa carmelita puguem afirmar amb convicció en la nostra vida, que realment: «Sólo Dios basta!».

192/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005