12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
11/10/2015  - Diumenge XXVIII durant l'any (Cicle B)

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Poblet, 11 octubre 2015

I tu, ja hi creus en la vida eterna? Perquè de fet la societat, la cultura en la qual estem immersos, sembla que del món futur no se’n fa pregunta.

De resposta no més hi ha una i és la de Jesús: «Vine amb mi», deixa-ho tot, i segueix-me.

Estem atrapats entre el cel i la terra, el nostre cos moridor ens pesa, anem acumulant riqueses de tota mena. Sí, estem atrapats entre el nostre «Jo» i Déu que ens crida. Perquè Déu va cridant-nos en moltes ocasions.

També són molts els qui t’interpel·len, els qui t’asseguren la vida, la felicitat perpètua i et criden constantment: «Vine amb mi». Ídols en definitiva de la nostra societat. Però, aquests, tots aquets, no et demanen que ho deixis tot, que ho venguis tot i ho donis als pobres, per tenir un tresor en el cel. Aquests ídols t’asseguren la vida fàcil i feliç amb la possessió i l’acumulació del que sigui. Així, s’entra en un cercle viciós que acaba en la mort eterna i prou.

Jesús ens alerta. De fet, ja des de L’Antic Testament se’ns fa reflexionar sobre la saviesa que hem de cercar, saviesa que ens faci llum. Necessitem molta llum, Jesús és la llum veritable. La Paraula de Déu esclareix les intencions i els pensaments del cor de l’home, la Paraula de Déu és el Crist.

Jesucrist és qui et crida a seguir-lo, però no hi ha prou amb tota una vida complint, fil per randa, tots els manaments. Què hi ha al darrera d’una cara trista? No hi ha dubte, una crida de Déu i una no resposta per part de l’home. El no voler fer la voluntat de Déu sempre comporta en el fons una tristesa amarga per a qui un dia va fer una consagració. Vols seguir la saviesa, la llum, la paraula de Déu viva i eficaç, però et quedes a la penombra.

Cal deixar-ho tot, buidar-se d’un mateix perquè Jesús faci estada en nosaltres. Cal que Jesús visqui en mi. Cal així i només així seguir a Jesús, posant els peus on ell els va posar, les mans on ell les va posar, els ulls on ell els va posar, la veu on ell la va posar, amb la creu inclosa que et toqui viure, fins a donar també testimoni, donant tota la vida sencera com ell per la salvació dels altres.

Si només segueixes Crist, ara ja et concedeix el cent per u. Però si no ho deixem tot per ell, no podem fer experiència del seu do, ni de la seva gràcia, ni del cent per u promès, ni suportaràs la teva persecució, ni la vida eterna. Només deixant totes aquestes coses que en definitiva et fan nosa pots seguir a Jesús, Només si ho deixes tot faràs ara experiència del cent per u, i el dia de demà tindràs la vida eterna.

194/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005