13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
31/07/2015  - Divendres de la setmana XVII (I)

DIVENDRES DE LA SETMANA XVII DURANT L’ANY (I)

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 31 juliol 2015

Mt 13,54-58

No és el fill del fuster? D’on li ve tot això?

L’evangeli ens presenta Jesús passant com un desconegut entre els seus, entre els del seu poble. Jesús a Natzaret era ben conegut pels seus contemporanis, era «el fill del fuster», fill de Maria, parent de Jaume, Josep, Simó i Judes. Els seus habitants l’havien vist créixer, l’havien vist treballar com qualsevol altre natzarè, havien resat amb ell a la sinagoga...

Però ara, Jesús retorna al seu poble, no com si fos el de sempre. Ara Jesús es presenta als seus com el Fill de Déu, que de paraula i amb obres porta a tots els homes l’alegria del Regne de Déu a la terra. Jesús és qui fa com de pont entre Déu i l’home, és qui fa possible la comunió plena de l’home amb Déu. Jesús dóna un rostre humà a aquest Déu distant i proper, conegut i desconegut a l’hora. Jesús és qui ens revela que Déu és Pare, Déu és el nostre Pare, Déu és Pare nostre. I això ho duu a terme des de la humilitat, la senzillesa i la pobresa, i no des del poder, la força i la majestat, tal com era esperat el «messies».

Però, la duresa de cor, la por, el costum, el conformisme, la superficialitat, la indiferència, és a dir amb una paraula, el no tenir un cor obert a Déu, fan que Jesús passi com el de sempre entre els seus. Per moltes paraules i miracles que faci, pels seus, Jesús no deixa de ser el de sempre.

Això també ens pot passar avui a nosaltres, cristians i deixebles de Jesús. Ens podem acostumar a la seva presència, sense escoltar-lo de debò, sinó de rutina i consegüentment sense entendre el seu missatge i obrant com no deuríem.

Jesús també ve avui i ara a nosaltres, i ens vol ben atents a la seva Paraula de vida, amb orella ben atenta i un cor ben disposat, un cor enamorat per acollir la seva Paraula i la seva força, perquè així, confortats per Ell, puguem comunicar als altres, amb les nostres obres, el seu amor.

209/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005