12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
10/08/2015  - Sant Llorenç, diaca i màrtir

Dia 10 d’agost
SANT LLORENÇ, DIACA I MÀRTIR

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 10 agost 2015

2Co 9,6-10; Sl 111; Jn 12,24-26

Estimats germans,

Recordant el meu pare, que es deia Llorenç, he preparat aquesta homilia. Sant Llorenç fou diaca de la comunitat cristiana de Roma al s. III. Molt aviat la seva festa ja era molt popular a l’Església. El Papa Damas, al s. IV, va manar escriure a la basílica dedicada al màrtir aquestes paraules: «Només la fe de Llorenç va vèncer els assots del botxí, les flames, els turments, les cadenes...» Llorenç va portar a l’extrem el seguiment de Crist, donant la vida. Per això avui el recordem i demanem la seva intercessió. El seu servei de diaca fou complet: no tan sols va portar les ofrenes a l’altar, sinó que es va convertir ell mateix en una ofrena. Una vegada més queda de manifest que la fe i l’amor van molt units. Diu el Senyor: «Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic».

¡Morir per donar molt de fruit! Aquesta idea central de l’Evangeli que acabem d’escoltar no és compresa ni acceptada en el nostre món contemporani. Els seguidors de Jesucrist, els testimonis de la fe, no han de cercar el propi interès, sinó intentar donar la vida pel proïsme. Se’ns diu que la condició per a donar fruit és morir. No es tracta només de la mort física, sinó de morir a nosaltres mateixos per tal de donar als altres el que hi ha en nosaltres. Els qui no podem morir màrtirs per la fe, també podem donar la vida: d’una manera més gradual, menys heroica, més anònima, sense agraïments ni reconeixements... Per exemple, si uns pares volen ajudar de veritat els seus fills, caldrà que sàpiguen renunciar a moltes coses per ells. Qui estima, perd la vida d’alguna manera concreta. Quan la nostra vida és útil als altres, hi ha un procés de canvis interiors i exteriors. El pètals de la flor, per bonics que siguin, han de caure perquè pugui créixer el fruit. Sentim admiració per les persones que han donat tant, que s’han desgastat, però els seus ulls mantenen la força i la vitalitat perquè han sabut estimar; i estan, a més, molt a prop de Déu.

El Papa emèrit Benet, quan era cardenal, va pronunciar una conferència per al Congrés Eucarístic de l’any 1997, a Bolònia. Digué: «Les angoixes i les penes de la vida poden convertir-se en aquest foc purificador que lentament ens va transformant, de manera que la nostra vida esdevingui do per a Déu i per als homes». Cada dia d’aquesta setmana tenim la sort de recordar un sant o una santa en la Missa i en la Litúrgia de les Hores. El testimoni de cadascun d’ells il·lumina una part del nostre viure com a cristians. En el nostre camí hi ha, doncs, llums que ens orienten i encoratjen. «Déu estima els qui donen amb alegria».


205/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005