13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
29/06/2015  - Sant Pere i sant Pau, apòstols

Dia 29 de juny
SANT PERE I SANT PAU, APÒSTOLS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Poblet, 29 juny 2015

Ac 12,1-11; Sl 33, 2-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19

«Apunta per a nosaltres la llum d’aquesta a gloriosa solemnitat consagrada amb la mort triomfal dels insignes màrtirs, els prínceps dels Apòstols. Són Pere i Pau, les dues grans llumeneres que Déu va posar en el cos de l’Església com a llum per als seus ulls. Són els meus mestres i mitjancers, perquè m’ensenyen el camí de la vida, i per ells puc arribar fins aquell Mitjancer que va venir a reconciliar amb la seva sang el món terrestre i el celestial». (Sant Bernat, Sermó 1, Festa de sant Pere i sant Pau)

¿Apunta per a nosaltres la llum d’aquesta solemnitat? La llum del dia sí, perquè Déu, que fa sortir la llum del sol per bons i per dolents, no falla en el seu amor. És fidel. Però desitgem rebre també la llum de la solemnitat, la llum espiritual que crida a il·luminar la nostra vida.

El salmista diu: «Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum». Es tracta, doncs, de mirar al Senyor, de posar en ell la confiança, de beneir-lo, de gloriar-se en ell. I aquest exercici viscut des del cor obre el desig de fer-ho amb altres: «Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom». Això fa l’Església, en un moment difícil de la seva existència, quan Pere està a la presó amb el perill de ser condemnat a mort. La comunitat cristiana prega per ell sense parar.

La comunitat cristiana se sent en perill i prega sense parar. També avui hi ha moltes comunitats cristianes amenaçades i perseguides. El mateix Papa Francesc viu la dificultat del seu servei eclesial, dificultats i perills dins i fora de l’Església, i acostuma a demanar que ens recordem d’ell, que recordem en la nostra pregària les dificultats de l’Església en el món.

Dintre d’aquest horitzó comunitari de la vida eclesial es contempla la nostra vida de fe personal, també amb les seves dificultats, en un camí on hi ha també la tensió de la lluita, on ens hem d’esforçar per ser fidels i autèntics en la nostra vida de fe. En les paraules de sant Pau trobem un exemple i un estímul: «He lluirat el noble combat de la fe. El Senyor m’ha ajudat i m’ha donat forces per ser testimoni de l’evangeli de Jesucrist, ell m’ha guardat dels perills del camí...»

Realitzar la nostra existència cristiana recolzats en el testimoni d’aquesta Paraula que acaba de ser-nos proclamada ens podria portar a tenir en compte l’exhortació que feia el Papa Francesc en una altra festa anterior de sant Pere i sant Pau:

«Cal deixar-se instruir per Déu Cal consumir-se per amor de Crist i de l’Evangeli. És urgent ser servidors de la unitat».

Deixar-se instruir per Déu, ser un permanent deixeble a l’escola del Senyor, escoltar i guardar la seva paraula com feia santa Maria; tastar i veure que n’és de bo el Senyor en l’experiència d’acollir-se a ell. Aquesta primera acció ens fa créixer en la força interior, ens dóna la capacitat per viure la següent exhortació.

Consumir-se per amor de Crist i de l’evangeli. És a dir ser capaços de vessar la pròpia vida amb generositat per ell. Això em recorda el testimoni d’un Carles de Foucauld: «Quan vaig descobrir l’amor de Déu per mi vaig comprendre que no podia viure sinó per a ell». La qual cosa lliga prou bé amb aquells versos preciosos de santa Teresa:

«Si el amor que me tenéis,
Dios mío, es como el que os tengo,
Decidme: ¿en qué me detengo?
O Vos, ¿en qué os detenéis?»

Estem cridats a viure aquest servei de la nostra vida, de la nostra fe en la vida de la comunitat, en la vida de l’Església, i pel que fa a l’autenticitat del nostre testimoni ens convé recollir un cop més les paraules de Crist: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? I vosaltres qui dieu que soc?» Nosaltres hem d’aprendre de la resposta incompleta de Pere: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu!»

Aquesta es la resposta incompleta, perquè a continuació veiem que Pere tenia la seva idea particular sobre Jesús, i això li és pedra d’ensopec, ja que es troba amb el rebuig de Jesús.

Nosaltres hem de procurar no ser una pedra d’ensopec i crec que el camí és ser com Pere després de la resurrecció de Jesús, i el que ens suggereix el Papa Francesc en la seva tercera exhortació: «Ser servidors de la unitat, ser permanents servidors de la reconciliació».

«Que apunti per a nosaltres la llum d’auesta gloriosa solemnitat consagrada amb la mort triomfal dels insignes màrtirs, els prínceps dels Apòstols».

218/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005