13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
11/04/2015  - Dissabte de l'Octava de Pasqua

DISSABTE DE L’OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 11 abril 2015

Mc 16,9-15

La trobada amb Jesús ressuscitat arriba a tocar el fons de la persona, l’omple d’una immensa alegria i la fa portaveu d’aquesta gran noticia als altres. Jesús ressuscitat és la gran noticia! És la gran noticia que no ens podem quedar per nosaltres mateixos i ens cal comunicar als altres. Jesús mateix és qui ens encomana la gran missió: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’evangeli».

El fragment de l’Escriptura que acabem d’escoltar, en un primer moment ens vol remarca la resistència dels onze, dels apòstols, a creure en els primers testimonis de la resurrecció de Jesús: primer el testimoni d’una dona, Maria Magdalena, i després el de dos homes anònims, que per les seves característiques podrien ser els deixebles d’Emaús (Lc 24,13-35).

Maria Magdalena, és la qui Jesús havia alliberat de set dimonis. Ella «que havia estimat molt» i per aquest motiu, li havia estat perdonat també molt, obté el privilegi de ser la primera testimoni del Ressuscitat. La primera a qui se li confia la missió d’anunciar la resurrecció. Jesús la fa «apòstol dels apòstols». Però els onze es resisteixen a creure-la, pot ser perquè encara romanen tancats en ells mateixos, capficats per la tristesa i el plor per l’absència del Senyor.

Seguidament dos homes que estaven de camí, els surt al pas el mateix Jesús ressuscitat. Aquests també corren a comunicar-ho als onze. Però els deixebles tampoc els volen creure, romanen encara com esclaus de la mentalitat d’aquest món, i sobretot en l’oblit d’allò que Jesús els havia predit d’Ell mateix. No miren amb els ulls de la fe, i és per això que no veuen. Fins que el mateix Jesús els surt al seu encontre, mentre són a taula, i veuen i experimenten ells mateixos la presència de Jesús ressuscitat.

Maria Magdalena, els dos homes vianants i els onze deixebles del Senyor. Quins tingueren més dificultats per creure en la resurrecció? Per què? Amb qui ens identifiquem nosaltres?

També, la nostra experiència de trobament personal amb Jesús, com la dels onze, és la que ens anirà alliberant de la barreja de dubte i incredulitat que sorgeixen en el nostre interior, i anirà trencant la nostra duresa de cor per donar el pas a la fe, la confiança i l’esperança en aquell que realment ens salva.

Demanem al Senyor en l’íntim de la nostra pregària: un cor obert, atent i creient. Una fe ferma que dissipi tot dubte i la incredulitat, perquè sapiguem abandonar-nos en Aquell de qui ens ve la força, la salvació i és capaç de transformar la nostra vida, fent-nos fidels portadors de la Bona Nova de l’Evangeli als nostres germans.

236/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005