12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
06/04/2015  - Dilluns de l'Octava de Pasqua

DILLUNS DE L’OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 6 abril 2015

Mt 28,8-15

Crist ha ressuscitat! Realment el Senyor ha ressuscitat! Aquesta és la nostra alegria i en aquest fet es fonamenta la nostra esperança. És realment la nostra alegria, com ho fou l’intensa experiència de les dones, al trobar-se amb Jesús ressuscitat. Elles, «les dones» tal com les anomena el fragment de l’Escriptura que acabem d’escoltar, són les fidels seguidores de Jesús. Segurament es tracta de Maria Magdalena i l’altra Maria mare de Jaume i de Josep (Mt 27,56), que l’avien acompanyat arreu i també estigueren prop seu en la seva passió i mort en creu, elles fidels fins al final!

Després de la mort de Jesús, i havent transcorregut el seu repòs en el sepulcre, un desig ardent d’estar prop del Senyor s’abrandava en l’interior d’aquelles dones, encara que fos solament físicament. Aquest desig les mogué a córrer cap el sepulcre, on dos dies abans avien dipositat el cos de Jesús. El diumenge molt de matí, després del descans sabàtic jueu, anaren de seguida cap el sepulcre, el trobaren buit i un l’àngel els anuncià la resurrecció del Senyor, preparant-les així pel seu seguit encontre amb el mateix Jesús ressuscitat.

Sentim també nosaltres un ardent desigs i amor per trobar-nos amb Jesús, en tots els moments que formen la nostra vida? Jesús és el centre de la nostra vida cristiana, monàstica, ho algunes vegades el deixem en segon terme i no el tenim en compte en allò que ens proposem fer o aconseguir?

Jesús es fa trobadís en la nostra vida de cada dia, no es queda indiferent davant el nostre verdader desig d’Ell. És per això que surt al pas d’aquestes pobres dones, i els fa el regal de la seva presència, els satisfà el seu desig de trobar-lo en la seva persona ara glorificada. Elles són els primers testimonis de la seva resurrecció, i les fa portadores de la bona noticia als seus amics, els seus deixebles, anunciant-los així que ell mateix els precedeix a Galilea.

Seguidament, l’Evangeli ens proposa dues maneres d’actuar davant la resurrecció del Senyor. En un primer pla, ens mostra la reacció d’unes pobres dones que davant l’encontre amb Jesús ressuscitat, amb por però amb una gran alegria, s’abracen als seus peus i l’adoren; en un segon pla, tenim la manera de fer dels guardes i dels grans sacerdots que havent vist i saben la veritat de Jesús, es neguen a acceptar-lo. Són aquests, dos pols ben oposats d’una mateixa realitat: la veritat enfront de la mentida; el bé que allibera i salva, enfront del mal, l’egoisme que esclavitza i tanca la persona en ella mateixa. Amb quina d’aquestes dues maneres de procedir ens identifiquem nosaltres?

Acostem-nos a Jesús ressuscitat com aquelles pobre dones, i prosternem-nos per adorar-lo amb tot el nostre cor, demanem-li que ens alliberi amb la seva gràcia de tot allò que ens impedeix ser testimonis d’alegria i d’amor per els nostres germans.

237/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005