13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
02/05/2015  - Dissabte IV de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Primera missa del P. Octavi Vilà, subprior de Poblet
Poblet, 2 maig 2015

Ac 13,44-52; Sl 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 14,7-14

«Fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes?»

En el quart Evangeli la relació de Jesús amb el Pare és un punt que esdevé fonamental en el discurs final de Jesús i en la seva idea de creure, en el camí vers la fe que passa necessariament per aquesta relació de paternitat i filiació. Perquè si a «Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.» Jesús és el Fill únic que s’ha fet un com nosaltres. El relat del quart Evangeli ens presenta una aproximació en clau familiar a Déu i ens mostra al Pare en tant que Jesús fa el que li ha vist fer i diu el que li ha sentit dir i així ens fa a nosaltres fills del Pare, fills de Déu.

La presència del Pare per mitjà de Jesucrist, que és l’únic mitjancer, ens mostra que Jesús no és ni l’inici ni la fi en si mateix sinó com Ell mateix ens diu «He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.» El Fill és el camí, en tant que és la veritat, però la vida és del Pare i li dona al Fill perquè la pugui apropar a l’home.

La presència del Pare per mitjà del Fill se’ns fa real en l’Eucaristia en l’assemblea reunida en nom seu, en la seva Paraula proclamada, essencialment en l’Eucaristia que és presència real del fill de Déu però també és present en el rostre dels altres i som nosaltres mateixos els qui l’hem de fer present al voltant nostre, arreu del món. Fa tant de temps que coneixem a Jesús que a voltes se’ns oblida que està al nostre costat, tant ens sovinteja la seva presència que acabem per no ser-ne prou conscients.

Fa uns dies el Papa Francesc ens convidava a no oblidar mai el primer amor, a no oblidar el primer encontre amb Jesucrist. Fa temps que el coneixem, potser des del baptisme, sempre el tenim present en l’Eucaristia i ens parla per l’Evangeli però sovint la seva presència i la seva veu ens passen desapercebudes i demanem de nou a Jesús un gest extraordinari en el que ens mostri al Pare. Els gentils s’alegraren en sentir la Paraula i la lloaven i els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant. Recobrar al frescor de la Paraula, de la presència de Crist en les nostres vides ens ha de portar a reconèixer al Pare en el rostre de Jesús i en el dels germans. La nostra relació amb Crist és una relació d’amor, una relació bilateral, entre el tu del Crist i el jo nostre; acceptant, envigorint i mantenint aquesta relació ja no ens caldrà res més. Mantinguem la frescor del primer dia, l’entusiasme dels inicis, la joia del primer encontre, del primer amor amb Jesús i en Ell coneixerem al Pare.

229/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005