13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
23/04/2015  - Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya

Dia 23 d’abril
SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 23 abril 2015

Jn 15, 1-8

«Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit»

Per entendre bé la paràbola de Jesús que acabem d’escoltar, primer de tot, ens cal observar de prop un cep, per veure com creix i com s’enllacen el tronc i les sarments. Adonar-nos de com el fruit neix del tronc i de les sarments.

En l’Escriptura, quan parlem del cep o de la vinya, no ens referim a una planta qualsevol, sinó que la vinya, és una plantació molt important i apreciada en la cultura de Jesús i també ho és avui en la nostra. Es tracta de l’origen del vi, símbol de l’alegria i de la festa.

En l’Antic Testament, la imatge del cep indicava el poble d’Israel. La idea de la vinya era utilitzada per descriure la relació entre Déu i el seu poble. El Nou Testament, en el text que ens han proclamat, que forma part del discurs de comiat de Jesús, és Jesús mateix qui es presenta com el “cep veritable” que dóna bons fruits i també dóna la vida.

Jesús diu: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments!». En aquesta paràbola, Jesús s’identifica amb un cep, perquè entenguem que nosaltres també em d’estar units a Ell, com ho esta al cep a las sarments per així poder donar fruit, molt de fruit! El cep i les sarments no són dues coses diferents: per una banda el cep, i per l’altre les sarments. La sarment viu i dóna fruit solament si està unida al cep, si es talla del cep s’asseca i mor. Per tant mantenir-se unit al cep és essencial per la sarment.

«Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit». Nosaltres també som part de Jesús. Jesús és el tot. Nosaltres hem d’estar units a Jesús igual que les sarments han d’estar unides al cep perquè puguin donar el seu fruit. Solament així aconseguirem també nosaltres rebre la sàvia, és a dir la força, la gràcia de Déu per donar molt de fruit. Perquè, tal com ens diu Jesús: «Sense mi, no podríeu fer res!».

En aquesta paràbola la missió del Pare és presentada com la del vinyater, que ens poda netejant-nos del pecat i ens possibilita per una vida profunda i autèntica. Jesús és l’enviat del Pare i és qui ens impulsa perquè arribem a la plenitud de nosaltres mateixos. Jesús, fa possible la nostra unió amb el Pare. Jesús és l’autentica sàvia de l’amor de Déu que correrà dintre nostre si ens mantenim units a Ell, si guardem els seus manament i els complim. Déu, en el temps present, ens confia uns talents perquè els fem fructificar, perquè els convertim amb el nostre esforç i també amb el seu ajut, en servei i disponibilitat per als altres.

La clau per donar fruit es troba en quedar-se en Jesús, és a dir, romandre en l’amor. I què vol dir això? Què significa estar en Jesús? En primer lloc ser conscients i alegrar-nos de què som volguts i estimats per Déu. Déu ens ha enviat el seu Fill per fer-se Ell mateix proper a nosaltres, és a dir, ens ha donat el seu Fill com a testimoni veritable del seu amor per tots nosaltres. En segon lloc, en la nostra vida de cada dia cal que intentem correspondre a aquest amor infinit de Déu, amb les nostres obres i coherència de vida, perseverant sempre en l’amor de Déu.

Perseverar en l’amor de Déu, aquesta és una actitud molt monàstica i cristiana. El nostre model d’amor és aquell que Jesús mateix viu en la seva relació amb el Pare. Com el Pare estima el Fill, en una relació d’amor infinit de l’un per l’altre, així també nosaltres, de manera semblant, se’ns demana estimar, és a dir, estimar sense límits. «Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu!»

Sant Jordi va optar per l’Amor d’un Déu que solament ens pot estimar. Així és com esdevingué un deixeble fidel de Jesús i arribà a donar molt de fruit, i com Jesús també donà la seva pròpia vida. El triomf de Jesús mort i ressuscitat fou també la seva victòria. Victòria de martiri i de seguiment fidel com a bon deixeble. Va perseverant en l’amor de Déu fins al final.

Que Sant Jordi, que volgué ser plenament de Jesús, i va vènce el mal i la mort amb el bé, ens estimuli a tots nosaltres a identificar-nos cada cop més en Jesús. Que intercedeixi també pel nostre poble de Catalunya que l’honora per patró, i el faci progressar amb obertura als altres, justícia i llibertat.

233/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005