13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
31/03/2015  - Dimarts Sant

DIMARTS SANT

Homilia predicada per fra Octavi Vilà
Poblet, 31 març 2015

Is 49,1-6; Salm 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17; Jo 13,21-33.36-38

«Senyor, qui és?»
 
Està arribant l’hora, i Jesús anuncia que serà traït; ara ha arribat l’hora del torbament i de la traïció. Els deixebles queden perplexos, perquè no acaben de treure’n l’entrellat. Amb els deixebles ens hi podem sentir ben identificats, fins i tot en un moment com aquest Pere no deixa de ser ben tafaner fent preguntes, per a la fi no entendre res. Jesús li ha dit al deixeble estimat qui el trairà però aquest, ben sorprenentment, resta en silenci; Pere ha pres com sempre la iniciativa però ha estat el deixeble estimat el qui ha acomplert l’encàrrec, Pere no s’hi ha atrevit. El pla de Déu fa el seu curs, ha arribat l’hora, l’hora de passar Jesús d’aquest món al Pare. Jesús és de nou al voltant de la taula, ara per sopar amb els seus deixebles; els acaba de rentar els peus. Ell a qui fa tot just unes hores Maria, la germana de Llàtzer i Marta, li ha ungit els peus amb una lliura de preuadíssim perfum i els hi ha eixugat amb els cabells; ara s’ha tret el mantell i s’ha arremangat per rentar-los els peus; tant sols els hi calia rentar els peus perquè estaven nets, sols un no estava net del tot. La llavor de la traïció era ja en el cor de Judes, que ha compartit el pa amb el Senyor i els deixebles, però de res no li ha servit sinó per a condemnar-se, i en no estar net amb el pa hi ha entrat en ell la maldat. El Senyor sols li demana que no es demori, que s’afanyi en fer el que li toca fer; és Jesús qui dona la seva vida no Judes qui li pren; Jesús decideix l’hora, es lliura per a nosaltres acceptant la voluntat del Pare; pateix, dubta fins i tot de poder suportar-ho però no es fa enrere. Era de nit, la fosca s’havia fet en el cor d’un dels deixebles, la nit estava a punt d’estendre’s sobre la humanitat per donar pas a la llum esclatant de la resurrecció, però ara això els deixebles no ho saben.

Pere pregunta: «Senyor, on aneu?» (Jn 13,36) Jesús se’n va per a ser glorificat, i Déu serà glorificat amb el Fill de l’Home, tot això ben aviat. Però aquest camí cal que Jesús el faci sol, cap dels deixebles no el podrà acompanyar; Pere tant valent com sempre de boca, al primer perill es farà enrere, com quan va defallir caminant sobre les aigües. Li pregunta «Senyor, per què no us puc seguir ara mateix?» (Jn 13,37) No hi pot anar perquè ara no és l’hora de Pere, ho serà més tard, quan hagi viscut l’experiència de la glorificació del Fill de l’Home, de la resurrecció de Jesús i quan hagi davallat sobre ells l’Esperit promès, sols alhora perdran la por i escamparan la bona olor de Crist amb valentia. I «tu vols donar la vida per mi?» (Jn 13,38) Els homes som creatures febles, porugues; sense la força de l’Esperit fins i tot el mal pot trobar lloc en el nostre cor, com en el de Judes, el mal administrador; si la nostra orella no està atenta a la Paraula de Déu que Jesús ens ha vingut a portar i per la qual patirà i serà glorificat. El Senyor sap què hi ha a l’interior del cor de cada home, sols Ell ho sap. En el de Judes hi ha la traïció, en el de Pere aviat la por, en el del deixeble estimat l’amor; i en el nostre, què hi ha?

243/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005