13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
03/04/2015  - Divendres Sant de la mort del Senyor

DIVENDRES SANT DE LA MORT DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Poblet, 3 abril 2015

Is 52,13-52,12; Sl 30,2.6.12-17.25; He 4,14-16; 5,7-9; Jn 18,1-19.42

«Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo; sigues zelós i converteix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,19).

Avui la taula és especial. Una taula feta de dues fustes creuades. Avui la taula és una creu. Són molts, innombrables, els qui estan asseguts en aquesta taula. Caldria afegir alguna cosa més, o millor: pensar que som fabricants de taules de creu.

Per ventura no és fabricar creus, innombrables creus, vendre més de 3.900 milions d’armes l’any, després de passar en 10 anys de 400 a 3.900, i ser els setens en el món en la venda d’aquestes creus?

Per ventura no és fabricar creus que el nostre planeta tingui 218 milions de nens entre 5 i 17 anys, en condicions d’esclavitud, en treballs forçosos, explotació sexual, nens soldats...?

Per ventura no és fabricar creus que al nostre planeta hi hagi 870 milions enfonsats en la misèria de la fam i cridin també que tenen set de saciar-se, quan al planeta som 7.000 milions però encara es produeixen aliments per a alimentar 12.000 milions?

Aquesta és una petita mostra de la immensa fabricació de creus de la nostra societat. Perquè hi ha molts altres espais de la nostra societat on es fabriquen creus. Aquí, per desgràcia, no hi ha atur.

Fabriquem moltes creus però no perquè quedin buides. Immediatament les omplim de crucificats.

I avui Divendres Sant tornem a escoltar el crit en la celebració litúrgica:

«Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món. Veniu i adorem-lo».

Però, potser, abans hauríem de canviar el verb d’aquesta frase perquè ens arribi el ressò amb més actualitat, i dir:

«Mireu l’arbre de la creu on mor el Salvador del món. Veniu i adorem-lo».

Perquè el qui va estar clavat com a salvació del món va dir també: «El que fèieu a un d’aquests germans meus més humils a mi m’ho fèieu».

Per tant si ahir vam estar asseguts a la taula de l’Eucaristia amb el Senyor, que ens va manifestar el més profund i entranyable amor, avui hem de tenir el coratge de mirar l’arbre de la creu. Ahir Crist en el Darrer Sopar ens ensenyava la necessitat del servei per ser cristià. Avui ens demana mirar l’arbre de la Creu, la seva Creu. Avui hem de saber aguantar el silenci de Déu i mirar l’arbre de la creu on mor el Salvador del món, és a dir la teva salvació, la meva, la de tota persona humana.

Avui hem d’aguantar el silenci de Déu i mirar l’arbre de la creu i deixar que la seva fusta tacada de sang taqui també el nostre cor. I que allà dins, la paraula del profeta il·lustri el retrat del crucificat amb la seva paraula dura, però plena de vida, en la nostra existència:

Desfigurat ni tan sols semblava un home; tothom s’esglaià de veure’l...
Davant d’ell els governants no badaran la boca, miren a una altra banda...
No tenia ni figura, sense bellesa, ni res que fes admirar...
No tenia l’aspecte atractiu, era menyspreat, rebuig entre els homes...
Home fet al dolor... Davant d’ell busquem altres figures, altres belleses...
Traspassat, triturat pels nostres crims. És dura la paraula del profeta: diu que traspassat els nostres crims.
Molts crucificats, muts, sense defensa, sense justícia.

Aquesta es la figura del Crucificat, avui, traspassat pels nostres crims... I el Crucificat ens mira a tots...

«L’Amat es va mostrar al seu Amic vestit amb nous hàbits color porpra, i va estendre els braços perquè l’Amic pogués abraçar-lo, i va inclinar el cap perquè el pogués besar, i la Creu era al cel perquè els seus ulls poguessin trobar-lo sempre» (Llibre de l’Amic i l’Amat, 90).

, l’Amat se’ns mostra avui amb nous vestits també de color porpra i amb aquest perfil dramàtic que ens descriu la paraula del profeta Isaïes. I aquest Estimat continua amb els seus braços estesos i el cap inclinat cap a nosaltres, perquè puguem abraçar-lo. Així, doncs, no n’hi ha prou de mirar l’arbre de la creu, cal també abraçar-la.

240/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005