13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
15/02/2015  - Diumenge VI durant l'any (Cicle B)

DIUMENGE VI DE DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Poblet, 15 febrer 2015

Lv 13,1-2.45-46; Sl 31; 1Co,10,31-11,1; Mc 1,40-45

Estimats germans i germanes:

Segons Sant Lleó el Gran, «reconeixent el poder de Déu, descobrim la nostra dignitat». Tots busquem un Amor, en majúscules, més gran que el nostre. Jesús ens pot parlar d’aquest Amor, que se’ns regala, que ens guareix i purifica, que ens dóna la pau. Hem vingut aquí, a aquesta església, a escoltar Jesús i ser guarits per Ell. Sí, tots necessitem ser guarits! Una guarició externa, física; però també interna, espiritual.

Jesús i el leprós trenquen les normes perquè són molt grans l’amor de l’un i la fe de l’altre. Una persona exclosa, marginada, que ho té tot perdut, s’aferra a l’única possibilitat que li queda. Pot caure en la indignació: per què, per què?; o en la humilitat: «Si vols, Senyor, em pots purificar». Jesús toca amb la mà a qui sap agenollar-se; no per submissió sinó per confiança. El missatge de l’Evangeli d’avui resulta una provocació al nostre món que li falta commoure’s i compadir-se davant el dolor de l’altre, un món que ha de cercar solucions per superar les guerres i altres conflictes. També és una invitació amorosa i constant a purificar el cor que té la lepra de l’egoisme i la indiferència

A vegades marginem persones pel seu aspecte exterior o pel que creiem que són interiorment, o per prejudicis o per intencionalitats. Cal pensar en la lepra dels nostres dies, la sida o l’ebola, que creen un clima de marginació. La soledat i impotència d’aquests malalts són un crit a les consciències adormides. El gest de Jesús és un ensenyament per a nosaltres: som invitats a la solidaritat i a la misericòrdia, com a resposta i compromís, no buscant «allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres».

Si tenim la gosadia d’apropar-nos a Jesús, de manifestar-li confiadament els materials, pobres i defectuosos, amb els quals construïm la nostra vida, Ell, amb el seu poder, estendrà les mans per purificar-nos, per aixecar-nos i redreçar-nos, per fer-nos descobrir la nostra dignitat. Déu, segons l’oració col·lecta, promet «d’habitar en els nets i humils de cor». No ens hem d’entristir per la pobresa i limitació dels nostres mitjans. El fang treballat per mans expertes pot esdevenir una obra d’art. Podem comparar la vida espiritual i el treball de l’artista. Un monjo així ho ha escrit: un gran artista i un sant si disposen de mitjans d’expressió molt pobres, al tenir que vèncer la limitació de la matèria, descobreixen allò que és essencial i produeixen creacions més reveladores.

Falten tres dies per començar el temps de Quaresma. El proper Dimecres de Cendra recordarem quina és la nostra condició real, què som i on anem, i se’ns farà una crida urgent: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli». La persona perdonada se sent feliç i troba l’alegria en el Sagrament de la Reconciliació. El Senyor, segons el Salm, ens guarda del perill. Germans estimats: fem-ho tot a glòria de Déu!

251/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005