13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
06/01/2015  - Epifania del Senyor

Dia 6 de gener
EPIFANIA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat
Poblet, 6 gener 2014

Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3.5-6; Mt 2,1-12

«Encara que tu no les vegis
segueixen lluint les estrelles.
T’has endinsat en la nit,
per veure-les

(P. Casaldàliga)


Els Mags han vist l’estrella del Naixement, i vénen a presentar homenatge a l’Infant nascut. Desitgen adorar-lo. Encara no han trobat el Senyor de la nit i del dia. El Senyor de la llum. Però pregunten, es decideixen a viatjar, i buscar el Senyor de la llum.

El misteri de Déu que es revela i es manifesta a la humanitat s’esdevé preferentment en la nit. Com si Déu tingués una predilecció per aquest moment del dia, o com si tingués en compte que la nit, la foscor, és més propícia perquè nosaltres escoltem i acollim, des del silenci de la nit i el desig de la llum. La nit és també un temps de confidència i d’intimitat. La nit té molt de misteri, de secret. Cada un té el seu secret personal; cada persona té una dimensió de misteri. És el seu misteri personal.

Escriu Guillem de Saint-Thierry: «L’home ha d’humiliar-se en totes les ocasions i glorificar en si mateix el Senyor el seu Déu; abaixar-se als seus propis ulls; en l’amor del Creador mantenir-se submís a tota criatura humana; oferir el seu cos com una hòstia santa, viva, agradable a Déu, sense aixecar-se més del que cal, sinó dins dels límits de la moderació, no exposant els seus béns a la lloança dels homes sinó guardant-los en el seu interior, per tal de tenir sempre davant la seva consciència aquesta sentència: “El meu secret és per a mi, el meu secret és per a mi”».

Però, finalment, el secret es revela, es manifesta. Això és el que contemplem en el misteri de Déu, amagat des de sempre en el secret de l’eternitat, i que en aquest temps de Nadal i de l’Epifania se’ns revela.

I com se’ns revela?

En Jesucrist. En ell descobrim Déu, en ell ens diu el seu immens amor. «En Crist tots els homes tenim part en la mateixa herència; tots formem un mateix cos; tots compartim una mateixa promesa». Això ens ensenya que el secret mai no és per guardar-lo d’una manera definitiva. El misteri de la persona humana està sempre a l’espera de la presència i de l’acció de Déu en la seva vida. I llavors és quan ens posem en camí i ens anem incorporant a la caravana de pobles de la qual ens parla el profeta Isaïes «que busquen la llum, la claredat de l’albada de la glòria del Senyor». Llavors ja no abaixa la mirada, sinó que l’aixeca i viu l’alegria de «la comunió amb tots els pobles, caminant a la casa del Senyor».

Els Mags han vist l’estrella, han vist una llum que els obre al misteri de Déu... Llavors comencen a indagar, a preguntar, es posen en camí. Pregunta’t quin és el teu estel.

Déu s’ha manifestat, s’ha revelat, sota múltiples maneres, o matisos. Com a Paraula, Veu, Silenci i Missatge, com a Prosa i Poesia, Cant, Música i Lliurament... però sempre amb un tarannà molt humà. Cal que si en el teu interior hi ha una cosa que vibra sota alguna d’aquestes paraules no la guardis en el secret interior sinó segueix la teva estrella, pregunta, indaga, posa’t en camí... El mateix Déu es fa camí amb nosaltres.

Llavors podràs també cantar amb goig els versos de sant Joan de la Creu:

«Que bien sé yo la fonte que mana y corre
aunque es de noche.

»Su origen no lo sé, pues no le tiene,
mas sé que todo origen de ella viene,
aunque es de noche.

»Su claridad nunca es oscurecida
y sé que toda luz de ella es venida,
aunque es de noche».

Avui lluu un estel. T’has endinsat en la nit?... pot ser una experiència de gran bellesa. Perquè és bella la nit quan la vivim amb esperança de la llum que ve.

259/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005