12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
01/01/2015  - Santa Maria Mare de Déu

Dia 1 de gener
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Poblet, 1 gener 2014

Nm 6, 22-27; Sl 66; Ga 4, 4-7; Lc 2, 16-21

Avui, l’Església ens invita a celebrar la solemnitat de «Santa Maria, Mare de Déu». És una festa molt antiga, que troba el seu origen en el Concili d’Efes, l’any 431, que proclamà solemnement la maternitat divina de Maria, definint-la com la «Theotókos», literalment, la qui pareix, dóna a llum Déu: «Santa Maria és Mare de Déu; Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu». Una festa que ens va retornar la darrera reforma del calendari després del Vaticà II.

Avui, ens dirigim a Maria amb el títol de «Mare de Déu». D’aquesta manera reconeixem dues coses: la primera és la maternitat divina de Maria, i la segona és la divinitat de Jesús. Déu es fa home, nen, en Maria, en una dona, una mare que amb el seu «sí» al projecte de Déu en ella representa l’acceptació de la salvació que ve del seu Fill a tota la humanitat. La glòria de Maria és la glòria de la humanitat com a elegida i estimada per Déu, col·laboradora de Déu, seguidora de Jesús, redimida, santificada i glorificada per ell.

Amb el naixement de Jesús té lloc la humanització de Déu. L’abaixament de Déu, prenent carn humana, per a fer-se així trobadís a l’home; és a dir, identificar-se plenament amb l’home per omplir-lo de Déu, divinitzar-lo. El text de Gàlates, que hem escoltat en la segona lectura, indica que la maternitat de Maria és la millor garantia de la veritable humanitat de Jesús, de la seva plena condició humana i, per tant, de la seva real vinculació amb tots nosaltres. «Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s’ha volgut fer home i ha nascut d’una verge; compartint la nostra humanitat, ens ha fet do de la seva divinitat», canta la primera antífona de les vespres d’avui.

L’evangeli presenta l’escena coneguda de la visita dels pastors al pessebre de Betlem. Els pastors són imatge de tots els qui, havent sentit l’anunci dels àngels, han cregut, és a dir, han tingut fe abans d’haver vist. La salvació ens ve sempre de Déu, mitjançant Crist acceptat per la fe (Ga 4,3-4). Per això, els pastors, després de veure el nen ajagut en una menjadora, corren a anunciar diligents el que han vist amb els ulls de la fe: aquesta serà també la missió de l’Església al llarg dels segles: mostrar al món la grandesa del Messies, el Fill de Déu fet home per la nostra salvació.

Jesús ens revela el misteri trinitari del nostre Déu, d’un sol Déu que és Pare, Fill i Espert Sant. Jesús ens diu que Déu és Pare, l’anomena amb l’apel·latiu familiar i entranyable d’«abba», que correspon al nostre «papa», Pare. I l’Esperit sant és el qui ens fa clamar i invocar també a nosaltres aquest Déu Pare. Per això, conèixer Jesús és l’experiència més important del monjo i del cristià, és a dir, del cercador de Déu, Jesús és qui ens obre el sentit de les escriptures i de la història i el duu a plenitud.

Maria, sorpresa de tot plegat, davant la calidesa del misteri del Déu-amb-nosaltres, «guardava tots aquests records en el seu cor i els meditava» (Lc 2, 19). Així estima i actua Maria! Reuneix en el seu cor tots aquests fets, esdeveniments, paraules, tot el que ha viscut amb sorpresa a partir del diàleg amb l’àngel Gabriel en el seu cor.

La festa d’avui, encara, ens proposa la contemplació del nom de Jesús. Els seus pares, fidels a la seva tradició i a la llei d’Israel, fan circumcidar l’Infant al vuitè dia, això és, avui, i li posen el nom de Jesús, obeint les indicacions de l’àngel abans que el concebés la seva mare. Un nom d’origen hebreu que significa «Déu salva». És en efecte, com dirà sant Pau, aquell nom fora del qual no hi ha salvació.

Celebrem, finalment, el començament de l’any civil, el 2015; juntament amb la comprometedora Jornada Mundial per la Pau. També nosaltres, en aquest començament d’any demanem al Senyor la seva protecció i el do de la pau. La primera lectura que hem proclamat ens hi ajudarà, es tracta d’una antiga fórmula que el mateix Senyor, a través de Moisès, confià als sacerdots perquè la pronunciessin sobre el poble: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau» (Nm 6, 24-26).

260/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005