13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
13/09/2014  - Missa exequial del P. Benet Farré i Lloreta

MISSA EXEQUIAL I ENTERRAMENT DEL P. BENET FARRÉ I LLORETA
PREGÀRIA FÚNEBRE

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Poblet, 13 setembre 2014

Oh Déu, Pare bo i amic dels homes ...!

Et demanem que acullis el teu fill Benet, que després de la manifestació de les seves diades, ha arribat a casa teva, al temps de resar completes...
Saps?... Oh Déu, Pare bo i amic dels homes...!

La seva diada ha estat durant 72 anys de vida monàstica «anar amb alegria a la casa del Senyor», a la teva Casa, a cantar les teves lloances, aquelles lloances que canten perpètuament a les estances celestials, en la teva Casa, oh bon Déu; i que ens va introduir aquí el teu Fill, el nostre germà i Salvador Jesucrist. Ell, el teu fill Benet, va iniciar aquestes lloances a Poblet, envoltat de ruïnes, i d’un abandó de 100 anys i ho va fer dient aquestes paraules: «A les vostres mans Senyor faig lliurament de mi. Treballeu una i altra vegada aquesta argila com el vas en mans del terrissaire. Doneu-li forma vós mateix; després, feu trossos d’ell, si us plau, i no tindrà res a dir. Ja n’hi ha prou amb que serveixi per als vostres fins...»

I de la confiança i l’abandó a les teves mans, del teu fill Benet, acompanyat de la mateixa il·lusió d’un petit grup de monjos, han tornat la bellesa a aquesta casa de Poblet i l’esperança a una comunitat nova.

La seva diada ha estat durant 72 anys de vida monàstica menjar cada dia el Pa baixat del cel, guardar al cor el Pa de la Paraula, no anteposar res a la recerca d’Aquell que tu oh Déu ens vas enviar perquè comencem a tenir vida eterna.

I ha estat en declinar el dia, quan va morint la claredat, la llum, i arriba la nit, que se n’ha anat a brillar en una altra regió, en un altre espai, Casa teva, per perllongar, allí, en la teva presència, una lloança eterna.

I de la manifestació dels seus dies, tu que escrutes el cor dels homes, i que tens una mirada més profunda que la nostra pobra mirada humana, saps que en el silenci li has regalat la teva Presència, que en el silenci li has regalat la teva Pau, i nosaltres amb la nostra pobra mirada hem aconseguit descobrir en ell una generositat en la vida monàstica, manifestada en una disponibilitat permanent i total, que es resolia en un servei concret i generós als seus germans de comunitat.

I si ens haguéssim de queixar d’alguna cosa davant teu, jo et diria que a mi em dol que ens hagis arrabassat de la comunitat una porció molt preciosa d’humor. Un punt preciós de sa i senzill humor que en moltes ocasions necessitem en els nostres complicats cors. Tu, oh Déu i Pare bo, que escrutes els cors dels teus fills saps dels moments feliços que ha fet viure a la comunitat, que els seus anys no han sigut mai un obstacle per fer explotar la riallada en els monjos, en una recreació.

Tot això ho contemplo, Pare, com una prova certa que el teu Amor estava arrelat en el seu cor, i per això el teu fill Benet era una referència permanent d’autèntica vida monàstica per a la resta de la comunitat, com una referència molt important i necessària per nosaltres, que ens hem anat incorporant a la comunitat de Poblet en els anys successius. Res no l’apartava de l’amor del Crist. Tenia ben guardada la saviesa de la Regla en el seu cor.

Tu oh Déu, i Pare bo amb els teus fills, ets un Déu discret i saps que el teu fill Benet vivia tot això amb discreció, desitjant més aviat viure en l’amor de les coses vulgars i senzilles.

Oh Déu, Pare bo i amic dels homes...! Que escoltes les pregàries dels teus fills. Beneeix-nos! La teva benedicció sempre crea quelcom de nou. Dóna’ns el regal d’una nova vocació que ompli el buit que ha deixat el teu fill Benet que se n’ha anat a resar completes a Casa teva.

264/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005