13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
01/11/2009  - Entrada al noviciat i vestició de fra David Renart

ENTRADA AL NOVICIAT I VESTICIÓ
DE FRA DAVID RENART

Al·locució pronunciada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet,
a la sala capitular
Poblet, 1 novembre 2009

Regla de sant Benet, capítol 72
El bon zel que cal que tinguin els monjos

Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist (1Co 2, 16). És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial… Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem despullar-nos d’aquest cos, sinó revestir-nos de l’altre, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal (2Co 5, 3). Revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat (Ef 4, 24). Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres (Col 3, 12).

Allò que Déu ha començat en tu, que ho dugui a terme... ESCOLTA, David. ESCOLTA, avui i cada dia dels que vindran, aquesta Paraula de l’Escriptura que acabo de llegir. Aquí tens l’autèntic hàbit, sempre nou, sempre amatent per a tu. No oblidis mai aquesta Paraula de l’Escriptura i recorda-la tot exercitant la primera paraula de la Regla: ESCOLTA.

Llavors el que Déu ha començat en tu, ho durà Ell mateix a feliç terme. Aquesta obra bona que va començar en la teva família, amb els teus pares, Salvador i Lluïsa... En el teu camí, fins aquí, hi ha llums i ombres. Però, gràcies a l’obra bona que el Senyor va començar en tu, i que ha trobat unes circumstàncies favorables en el teu ambient, ha anat prenent força la llum. Avui vols correspondre a l’obra bona de Déu amb la resposta generosa de lliurar-te més a Ell. D’aquesta manera, va madurant l’obra bona amb un creixement en la teva vida espiritual.

I ho vols fer en una comunitat monàstica, en aquesta comunitat de Poblet. La comunitat ajuda amb les seves virtuts que, evidentment, en té. Una comunitat sempre és positiva per a la persona. Sigui la família, comunitat religiosa, civil, eclesial... També ajuda amb els seus defectes, que, evidentment, també en té. Tu, també en tens. Però qui navega amb saviesa, i l’ajuda del Senyor, que la tindràs si la cerques, sap aprofitar els vents favorables i els desfavorables. I creix en la vida de l’Esperit. Viu la vida monàstica! Creix!

Comences aquest camí amb el símbol important de deixar una peça de roba que duies fins ara per fora. Un gest simbòlic però ple de vida. Aprofita’l. Viu aquest gest simbòlic cada dia.

Ets una persona amb gust, ordenada, que busca cuidar els detalls. Busques cuidar l’estil, el color, la marca... Això està bé. Una bona base per a una vida monàstica. Però davant aquesta nova opció que fas davant el Senyor, Ell et crida a un canvi important. I et suggereixo que, si ets generós en la teva resposta, trobaràs bona i nova resposta generosa per part del Senyor. Ell no es deixa guanyar en generositat.

Cal girar del revés la camisa. Canviar de marca, de color, d’estil... Et revesteixes d’una nova peça, d’un hàbit. Blanc. Aquí no n’hi ha, de colors. Tot ho ha d’omplir el color de Déu. Ara bé, cal cuidar també el color, l’estil, la marca. Però per dintre. L’interior. L’important ara és el color de Déu en el teu cor. La resta són escombraries. Que la nostra condició mortal sigui absorbida per la vida immortal (2Co 5, 3) diu la Paraula. Llavors creixerà la teva alegria i la teva pau.

Tens aquest capítol 72 com a punt de referència per anar assumint en la teva vida la Paraula de Déu que t’anirà revestint amb una vida nova. És una pàgina de gran vigor espiritual, propi d’un home de Déu. I per a un home de Déu, o que vol ser de Déu.

Aquest capítol ens ofereix una clau per llegir la Regla. Aquí hi ha l’arrel de totes les vides monàstiques, les que han arribat al seu objectiu i les que no hi han arribat.

El bon zel que han de tenir els monjos fa referència a l’actitud primordial, gràcies a la qual la vida del monjo es converteix en camí de foc cap a la plenitud de la caritat, sense la qual la vida es redueix a un conjunt de frustracions.

La vida de comunitat és exigent i requereix un llarg aprenentatge. I en aquesta vida comunitària el novici està cridat a aprendre contemplant la comunitat, l’autèntica mestra de novicis. Sense caure en el perill evident de jutjar. Contemplar-ho tot i quedar-se amb el bo perquè es vagi encenent aquest foc interior.

Dels vuit punts que concretament recomana sant Benet, cinc es refereixen a relacions dintre de la comunitat. La qual cosa és prou eloqüent del fonamental que és viure una bona relació humana i de fe dintre de la comunitat. Després hi ha altres tres punts: Déu, Crist i l’abat, que hi seran per a ajudar-te a caminar amb esperança, perquè, duts pel mateix Esperit, arribem tots junts a la vida eterna.

Escolta, guarda, viu, aquest capítol 72 de la Regla, perquè el teu cor se senti embolcallat amb el vestit sempre nou de la Paraula divina.
281/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005