12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
20/11/2017  - Dilluns de la setmana XXXIII durant l'any (I)

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII DURANT L’ANY (I)

Onomàstic del P. Abat Octavi

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 20 de novembre de 2017

1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64, Sl 118,53.61.134.150.155.158 i 18,35-43

Jesús arriba però hi ha qui no el pot veure, qui hi sent però no hi veu i li cal preguntar, li diuen qui és el qui passa i es posa a cridar-lo però el renyen i el volen fer callar, però ell crida encara més fort fins que Jesús el sent i li pregunta «què vols que et faci?» i la fe el porta a veure-hi amb claredat i glorificar a Déu.

En la història de la humanitat Jesús passa pel nostre costat però la nostra ceguesa ens impedeix de veure’l i són els profetes i els apòstols, els evangelitzadors, els qui ens diuen qui és el qui passa. És aleshores que s’ha de despertar en nosaltres el desig de Déu, que ens ha de fer cridar amb força «Jesús fill de David, apiadeu-vos de mi», perquè com ens diu el Senyor, «demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren» (Mt 7,7-8); i quan Jesús ens doni, quan el trobem, quan ens obri la porta del Regne, quan el rebem, hi veurem, recobrarem la vista i serem salvats. Com aquells jueus que es mantingueren fidels a l’aliança i s’estimaren més morir que destruir el llibre que contenia la llei del Senyor.

Avui recitarem la pregària eucarística quarta, l’eix de la qual és també la història de la salvació i ens mostra aquesta doble relació que hem de tenir amb Déu d’agraïment i de glorificació. Perquè la glòria de Déu en aquest món es realitza en la mesura que l’home coneix, estima i glorifica Déu. Déu a qui anomenem Pare Sant, en la seva grandesa ens fa arribar totes les benediccions que no són altra cosa que la participació de la glòria de Déu, és a dir la gràcia. Al llarg d’aquest meravellós relat que és aquesta pregària eucarística fem un repàs de tota la història de la salvació. Déu ho ha fet tot amb saviesa i amb amor, ho ha creat tot i ens ha fet a imatge seva, perquè cadascun de nosaltres som una realitat irrepetible creada i estimada per Déu. En la nostra història individual i col·lectiva hi apareix aleshores la desobediència que ens fa perdre la visió, ens deixa cecs davant de Déu. Però Ell continua passant i ens envia el seu propi Fill per dir-nos que és Déu mateix qui passa vora nostre, un Déu que ens surt a l’encontre, que es fa el trobadís perquè el puguem sentir i ara és la mateixa Església, que continua la tasca evangelitzadora de Crist i dels apòstols qui ens diu «Jesús passa pel teu costat i espera que facis una gran mudança» (cf. sant Josep Maria Escrivà, Es Cristo que pasa, 145).

Com en el relat evangèlic d’avui on el cec rep allò que ha demanat amb fe, la pregària eucarística quarta anuncia a tota la humanitat que Crist, oferint-se a la mort i ressuscitant, destruí la mort, renovà la vida i enviant-nos l’Esperit Sant acaba l’obra de Crist en el món, duent a terme la santificació de totes les coses, la nostra santificació; quan retornant-nos la visió, a l’instant hi veiem i seguim Crist que anuncia als pobres la salvació, la redempció als captius i als afligits l’alegria i nosaltres amb tot el poble, en veure-ho, donem lloança a Déu.

6/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005