12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
25/12/2016  - Nadal del Senyor. Missa de la Nit

Dia 25 de desembre
NADAL DEL SENYOR


MISSA DE LA NIT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 25 desembre 2016


Is 9,1-6; Sl 95; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

«Els profetes i els sacerdots anaven predicant, ja feia temps, que el Messies vindria en forma d’home com nosaltres» ens diu l’avia als Pastorets d’en Folch i Torres, i com bé diu Lucifer en la mateixa obra, on per una vegada diu veritat, «Totes les promeses fetes pels profetes s’han complert. I amb aquesta com amb altres profecies. Ja veuràs, el Messies no trigarà». El Messies no ha trigat perquè «avui ens ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor»; «alegrem-nos-en. Avui la pau ha baixat del cel.»

La salvació arriba avui a nosaltres, el Fill de Déu s’ha fet home, és el Déu amb nosaltres, el Déu fet com nosaltres, llevat del pecat. No ha vingut com alguns pensaven, ple d’honor i majestat, rodejat d’un estol d’àngels i d’arcàngels; sinó que la salvació, el Messies, ha nascut en una menjadora perquè ningú no l’ha volgut acollir, ningú no ha ofert un llit a la seva mare on pogués portar al món el Fill de Déu; Ella, a qui l’arcàngel Gabriel diu als Pastorets: «Verge immaculada! Del Senyor sou escollida i entre totes beneïda i entre totes alabada. Estrella de llum serena, dolça i casta criatura, tota blanca, tota pura, de divina gràcia plena. (...) Per mare heu estat triada, essent casta sense igual, i en vostre ventre virginal el Fill de Déu tindrà estada.»

El Messies no ha vingut a compartir res amb els poderosos, ni ha nascut a Jerusalem, la ciutat reial, sinó a la petita Betlem; perquè ha volgut venir, pobre i humil. Per alliberar els pobres, essent uns simples pastors els primers en rebre l’anunci dels àngels, davant dels quals han estat envaïts de por en ser envoltats de llum per la gloria del Senyor. Però no hem de tenir por, Jesús ha vingut per donar-nos un manament nou, el d’estimar-nos els uns als altres tal com Ell, fent-se un de nosaltres, ens ha estimat. També seran uns mags llunyans els qui vindran a adorar-lo perquè Ell ha vingut a portar la salvació arreu del món, a tots els pobles de la terra, sense distinció de llengües, races o nacions. Així s’ha revelat l’amor de Déu en Jesucrist, Déu gran i salvador nostre, que es lliurà a si mateix per nosaltres, per deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé, com ens diu l’Apòstol.

El seu naixement ens porta una gran alegria, la seva pobresa té més valor que tots els béns i tots els tresors. Quin valor més gran hi pot haver que la humilitat? Què trobaríem de més preciós? Escollint un estable i una menjadora per néixer, Jesús ens mostra que és per la humilitat que podem adquirir el regne del cel. Jesús ha nascut, ha nascut per a nosaltres. Avui l’eternitat ha entrat en el temps; pel misteri del Verb fet home, una nova llum il·lumina la nostra ànima i coneixem al Déu invisible perquè s’ha fet visible com a home per amor als homes.

Crist la llum de la llum, naixent avui com a home ens fa néixer a nosaltres a una nova vida, a una llum radicalment nova, ens fa participar de la seva divinitat. Crist vol fer-se visible en nosaltres, viure en nosaltres, treballar en nosaltres per salvar-nos amb Ell. El misteri de Nadal ens invita a fer participar a tots els homes de la llum de Crist, la gràcia rebuda de Jesucrist ens convida a anunciar l’arribada del Salvador. Avui certament ens ha nascut el Salvador, però és cada dia que hem de fer-lo present en el món que Ell, la Paraula que ara s’ha fet carn, ha creat. «Mireu la nit com és clara! Si les estrelles fan llum! Però... no sentiu?» Ens pregunta en Lluquet; «Jesús és nat a l’establia; àngels canteu joia tan gran. Piulen ocells amb alegria perquè ha nascut el Diví Infant» canta el cor dels àngels.

El Crist, el Messies, el Salvador, és en un estable, ha nascut en una menjadora; la seva llengua no parla encara però el món troba en Ell ja una resposta; desaprovant les glories d’aquest món, l’infant promès per Isaïes, que s’ha fet carn feble i fràgil, ha vingut per salvar-nos, per mostrar-nos el camí de la salvació, per ensenyar-nos a estimar els pobres, els febles, els qui pateixen, els rebutjats.

Quin misteri tan gran, Déu ha enviat el seu Fill per amor als homes i aquest s’ha fet home com nosaltres, per compartir la nostra feble humanitat. Si la humilitat ens ha estat anunciada per Déu, és perquè Déu ens vol humils a la seva presència, per poder fer néixer en nosaltres la seva gràcia. El conseller prodigiós, el Déu heroi, el Pare per sempre, el príncep de la pau, el principat del qual serà immens, la pau del qual no tindrà fi, el regne del qual serà fonamentat i sostingut des d’ara i per sempre sobre el dret i la justícia, té per senya un nen en bolquers posat en una menjadora. El seu tron és un pessebre, el seu palau una establia.

«En eixa nit memorable ha nascut el diví infant i essent Ell el rei més gran son bressol és un estable. La naixença celebrem del Jesuset benvingut (...) Per la nostra redempció ha nascut a l’establia. Gloria a l’Infant de Maria que ens porta la Salvació!»

86/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005