12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monāstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregāria
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaįos d'interčs
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
02/09/2017  - Sants Bernat, Maria i Grācia, mārtirs

Dia 2 de setembre
SANT BERNAT, MONJO DE POBLET,
I SANTA MARIA I SANTA GRÀCIA, MÀRTIRS

BENEDICCIÓ DE LA NOVA IMATGE DE SANT BERNAT,
DONADA PELS MUNICIPIS I PELS FIDELS D'ALZIRA I DE CARLET

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 2 setembre 2017

Sir 51,1-12; Salm 12; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-32

«Els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran». Ahmet Ibn al-Mansur sofrí amb constància fins a la fi, ell i les seves germanes foren cridats pel Senyor d’una vida còmoda a una vida de testimoni. Aquell jove nascut a Carlet se sentí cridat per Déu; aquí els cants dels monjos foren l’instrument del qual es valgué Déu per convertir-lo del príncep Ahmet Ibn al-Mansur en el monjo fra Bernat; naixent així a Poblet a una nova vida, a una vida en Crist.

La vida del cristià es fonamenta en un goig immens, el de la certesa de la salvació; un goig que el monjo Bernat decidí generosament de compartir amb els seus, aconseguint que el seguissin les seves germanes, i així, pel martiri, tots tres junts nasqueren a la vida vertadera i eterna a Alzira. Sofriren pel fet de ser justos, no els espantà allò que esporugueix a la gent, perquè saberen donar resposta, serenament i amb respecte, donant raó de l’esperança que tenien en el seu cor, guardant neta llur consciència. Sofriren per haver obrat el bé, per haver volgut compartir el màxim bé, la seva fe, que els fou concedida per voler de Déu. Déu esdevingué el seu protector tot i que semblava que el seu cos sucumbia a la mort davant llurs enemics, que queien davant la traïció del seu germà; tot i que semblaven atrapats en el llaç dels qui volien devorar-los, dels qui els volien la mort; com si es trobessin ran de l’abisme, a tocar del fons del país dels morts i que girant-se al seu voltant ningú no els ajudava, compartint la solitud de Crist a la creu. No es preocuparen ni del que havien de dir ni del que havien de fer; en ells parlava i actuava l’Esperit del Pare i per això a la fi se salvaren. Tot i que el seu destí fou tingut pels homes per un mal, ells estaven certs de tenir el Senyor al seu costat i donaren així testimoni davant dels estrangers.

Avui sant Bernat, màrtir, torna a Poblet, «coronant de primavera l’abadia, com no es marceix la murtrera dins d’Alzira i de Carlet». Avui Ahmet Ibn al-Mansur, la memòria del monjo fra Bernat, es fa present de nou en aquest el seu monestir. Una imatge no és res i ho pot ser tot; un tros de bronze sortit de la mà d’un artista pot esdevenir penyora i memòria d’una vida dedicada a la recerca de Déu donant testimoni joiós, encomanadís de la bona nova de l’Evangeli. Aquesta imatge que avui lliureu i que ve de Carlet, on nasqué a la vida terrena, i d’Alzira on nasqué a la vida vertadera, aquella que no te fi; arriba a Poblet com si de nou aquell jove s’embadalís amb els cants de lloança a Déu d’aquesta comunitat que, com ell, cerca Déu sota la Regla de sant Benet, i tornés així a néixer a una vida de fe per encomanar-nos de nou la joia de la salvació.

Bernat, Maria i Gràcia continuen essent avui testimonis de fe, ho són enmig de les vostres poblacions en terres valencianes, on el rei Jaume sojornà i recuperà el culte a aquests màrtirs insignes perquè fent-ne memòria no s’oblidés ja mai llur testimoni. Bernat, Maria i Gràcia sortiren a sembrar tot plorant i tornaren cantant d’alegria; sembraren amb llàgrimes als ulls i ara criden de goig a la sega. L’amor els enfortia i els feu vèncer en el combat plens de joia i de coratge. El que se’ls va confiar, ho varen retornar amb escreix, donant la seva vida per Crist.

Que, seguint l’exemple de Bernat, Maria i Gràcia, Déu ens doni sempre la força de ser els seus testimonis. Ens doni la força per viure l’esperança cristiana en el martiri amagat de cada dia.

22/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      Š Abadia de Poblet ˇ 2005