13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
20/08/2017  - Sant Bernat, abat i doctor de l'Església
 
Dia 20 d’agost
SANT BERNAT, ABAT DEL NOSTRE ORDE I DOCTOR DE L’ESGLÉSIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 20 agost 2016

Sa 7,7-10.15-16; Sl 62; Fl 3,17-4,1; Jo 17,20-26

El Senyor va concedir a Bernat de Claravall el do de la saviesa, aquesta li va ser llum al llarg de la seva vida i així pogué parlar d’acord amb la voluntat del Senyor, el seu pensament no es deslligà dels dons que li havia fet; Déu el guià pel bon camí. Sant Bernat fou un home assedegat de Déu, cercador de Déu, els seus llavis lloaven Déu que l’estimava i tota la seva ànima s’enamorà del Senyor. Per a nosaltres ens és un model, ell ens ha fet conèixer el nom del Senyor perquè Déu l’ha estimat i li ha permès de superar les seves febleses. Perquè, com ens ha dit l’Apòstol en la carta als Filipencs, n’hi ha molts que són contraris a l’estil de viure i a la creu de Crist i s’encaminen a la perdició.

Sant Bernat va saber, amb el do de la saviesa, interpretar la voluntat de Déu. No sempre sabem interpretar-la correctament; en nom de Déu encara al segle XXI se segueixen cometent barbaritats. També nosaltres cristians fa uns segles interpretàvem a voltes erròniament la voluntat del Senyor; el mateix sant Bernat predicà amb vehemència les croades, convençut de fer el bé, quan de fet no acomplia la voluntat de Déu, i el seu pensament s’apartava de la saviesa que Déu li havia atorgat, condicionat per la mentalitat de l’època que li tocà de viure. Deia sant Joan Pau II en la Jornada del Perdó amb motiu del jubileu de l’any 2000 adreçant-se al Senyor: «en algunes èpoques de la història els cristians de vegades han transigit amb mètodes d’intolerància i no han seguit el gran manament de l’amor, desfigurant així el rostre de l’Església, la teva Esposa. Tingues misericòrdia dels teus fills pecadors i accepta el nostre propòsit de cercar i promoure la veritat en la dolçor de la caritat, conscients que la veritat només s’imposa amb la força de la veritat mateixa.» Els sants ens són model precisament per la seva humanitat, i aquesta alguna volta els fa errar, homes com són.

Fa pocs dies hem vist com la violència comesa en nom de Déu sacsejava la nostra societat. Ens deia el Papa Francesc fa uns mesos que el terrorisme fonamentalista «és el resultat d’una misèria espiritual greu, sovint associada a una considerable pobresa social, que només es pot derrotar transmetent els valors religiosos que no admeten oposició entre el temor de Déu i l’amor, garantint el dret a la llibertat religiosa en l’espai públic, reconeixent l’aportació positiva i constructiva que té en la nostra societat la vida espiritual».

«No tenim por» ha estat el crit d’aquests dies; no tinguem por perquè la violència terrorista el que cerca és aterrir-nos emprant el nom de Déu en va, o d’un ideal polític, i sigui quina sigui la seva motivació, la violència va sempre contra la voluntat de Déu.

Desgraciadament les nostres terres no desconeixen la violència terrorista, no fa tants anys la colpí, tot i que amb una altra arrel, de manera violenta i indiscriminada i el record dels morts que va deixar encara resta entre nosaltres. Sigui quin sigui el seu origen sempre és injustificat i va contra tot allò que significa la voluntat de Déu, sigui quina sigui la religió amb la qual se la vulgui justificar. Què fer davant d’aquesta violència sense raó, què ens pertoca fer a nosaltres cristians? En primer lloc no tenir por i intensificar la nostra pregària per fer-nos més propers a les víctimes i llurs famílies. Tota víctima d’aquesta violència és sempre innocent, tant més quan es tracta de famílies que, gaudint del lleure, veuen truncada per sempre la seva vida. Ens pertoca pregar també pels seus assassins, perquè el Senyor els mogui el cor per entendre que Déu mai no vol la violència, que mai aquesta es pot justificar en nom de Déu. Posem aquests dies en primer terme de la nostra pregària aquets fets, pensant que, al capdavall, uns i altres són víctimes de l’odi; uns innocentment, els qui un dia surten de casa per passar uns dies de lleure amb la família o els amics, per anar a un concert, per passejar per una ciutat o també per assistir a una celebració eucarística; perquè en països uns veïns i altres més llunyans, aquest tipus de violència ha actuat de forma directa contra ministres, fidels i temples de l’Església; així també al segle XXI l’Església dona màrtirs, hi ha cristians que els prenen la vida pel simple fet de ser-ho. Tinguem presents en la nostra pregària també els qui estan obcecats i no entenen bé què els demana realment Déu i la seva religió, que no és pas en absolut el que estan fent. Encomanem-los a tots en la nostra pregària.

Deia el Papa Francesc a Albània l’any 2014 «Que ningú pensi que pot justificar-se en Déu quan projecta i comet actes de violència. (...) La religió autèntica és font de pau i no de violència. Ningú pot emprar el nom de Déu per cometre violència. Matar en nom de Déu és un gran sacrilegi. Discriminar en nom de Déu és inhumà» (Papa Francesc, Visita a Albània, setembre 2014).

Sant Bernat, tot i les seves limitacions humanes, va fer conèixer Déu per l’amor. El centre de la seva vida foren Crist i Maria, la Mare Verge. El Senyor l’estimà i el seu llegat ens el mostra com a fautor de la concòrdia mútua, de la unitat i de la pau; il·lustre per les seves obres i les seves paraules, treballador infatigable per la concòrdia de l’Església de Crist. Encomanem-nos a ell, perquè intercedeixi davant del Senyor i així la pau arribi al cor de tots els homes, sigui quina sigui la seva fe, i la violència sigui eradicada per sempre de la terra.

Confiats en la seva intercessió davant del Senyor, unim-nos espiritualment a l’Església de Tarragona que a hores d’ara, reunida al voltant del seu pastor, prega per la pau a la catedral de Tarragona.

24/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005