12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
15/08/2017  - Assumpció de la Benaurada Verge Maria. Missa del Dia

Dia 15 d’agost
ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
 
MISSA DEL DIA  

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Poblet, 15 agost 2017

Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Sl 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

«Feliç tu que has cregut». Maria és el model de la fe; com a Mare de Déu establí una relació d’estreta unió amb el seu Fill, el nostre Salvador, conformant a Ell la seva vida. Ella el concebé, les seves entranyes el van dur, el donà a llum, el tingué en braços, els seus pits el van criar i compartí la seva vida amb Ell, del pessebre a la creu; fins que finida la seva estada terrena i ressuscitat d’entre els morts se’n pujà al cel.

La nova Eva, acabada també la seva vida terrenal, fou segons la nostra fe, preservada immune de la corrupció del sepulcre; significant així la seva plena participació de la victòria de Crist sobre la mort i el pecat, participant en cos i ànima de la glòria suprema.

«La Inmaculada Mare de Déu, la sempre Verge Maria, acomplert el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta en cos i ànima a la glòria celestial.» Així ho proclamà el dia 1 de novembre de 1950 el Papa Pius XII declarant el dogma l’assumpció de la Mare de Déu. Aquesta era ja coneguda per la tradició, afirmada pels Pares de l’Església i pel culte tributat a la Verge Mare. Un dogma que apareix com un acte de lloança i d’exaltació i proclamat «per a honor del Fill, per a glorificació de la Mare i per a alegria de tota l’Església».

Maria ho anuncià ja profèticament: «Des d’ara totes la generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles» (Lc 1, 48). Una profecia per a tota l’Església que indica que la lloança a la Mare de Déu, íntimament unida a Crist el seu Fill, pertany a tota l’Església; de la mateixa manera que ella pertanyé a la comunitat apostòlica.

En la glorificació de Maria hi ha l’anunci del pla de Déu, que esdevé deure i compromís per a la comunitat cristiana, perquè «l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1, 50). Avui l’Església ens convida a lloar Déu tot contemplant la grandesa de la seva Mare, perquè és en el rostre dels seus on coneixem qui és Déu; i seu és tot aquell qui fa la voluntat del Pare del cel, aquest és el seu germà, la seva germana, la seva mare (cf. Mt 12,50).

Maria, la mare, va viure amb fidelitat exemplar i va custodiar en el més íntim del seu cor les paraules de Déu al seu poble, les promeses fetes ja a Abraham, a Isaac i a Jacob; convertint-les en el nucli de la seva pregària, en allò que servava en el seu cor i meditava. En ella Déu «ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre» (Lc 1, 54-55).

La Paraula de Déu es va convertir en llum per al seu camí; la va escoltar i la va acollir, tot portant en el seu si el Verb de Déu fet carn. És la presència real i humana de Déu en la història. Maria, tot esperant el naixement del seu Fill, és l’Arca santa que porta en el seu si la presència de Déu, una presència que és font de consol i de plena alegria per a tota la humanitat. Per això l’encara no nat Joan Baptista dansa i salta ple d’entusiasme en el si d’Elisabet, com David dansà davant de l’Arca que entrava a Jerusalem. I mentre «la seva ànima magnifica el Senyor, el seu esperit celebra Déu que la salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa» (cf. Lc 1,46-47); Maria acull en el seu ventre aquell qui ressuscitant d’entre els morts esdevingué el primer dels qui han mort; l’home pel qual vingué la resurrecció dels morts; aquell qui ha de posar el Regne en mans del Pare; el qui ha de regnar fins que Déu haurà sotmès el darrer enemic, la mort; aquell qui ho té tot sota els seus peus.

L’Assumpció de la Mare de Déu dona ple sentit a la vida de l’home, perquè Maria, unint-se a Déu, unida a Ell, no s’allunya pas de la nostra humanitat; qui va a Déu, qui s’hi acosta, ens fa Déu més proper. Maria, unida a Déu, participant de la presència de Déu, ens fa Déu més proper. Si sant Gregori Magne escriu que el cor de sant Benet es va fer tan gran que tota la creació podia entrar en ell; quant més Maria unida totalment al seu Fill, té un cor tan gran que tota la creació pot entrar-hi. Maria fa realitat la proximitat de Déu, ens escolta, ens ajuda, intercedeix per nosaltres davant del Fill.

Perquè en Déu hi ha espai per a l’home, Déu està al nostre costat, i Maria, unida a Déu, estant tan a prop d’Ell, ens és model d’esperança certa i consol per al poble que camina. Si en Déu hi ha espai per a l’home, també en l’home hi ha d’haver espai per a Déu. N’hi havia en Maria, la dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota el seus peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. L’Arca santa que portà en el seu ventre Déu fet carn. També en nosaltres hi ha d’haver espai per a Déu i aquest s’hi pot fer present, s’hi pot realitzar, si diem com Maria: fiat, si consentim per la fe. Amb la fe obrim les portes del nostre ésser perquè Déu entri en nosaltres, perquè Déu pugui ser la força que ens doni la vertadera vida. Com Maria es va obrir a Déu, tot dient: «Heus aquí l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva Paraula». Obrint-se a Déu no perdé res, ans el contrari, la seva vida es feu rica, gran i plena. En Maria la fe, l’esperança i l’amor s’hi combinaren. Sols en presència de Déu hi ha esperança. Maria havent fet ja camí vers la glòria ens és model; model d’alegria, model d’esperança.

25/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005