12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
25/07/2017  - Sant Jaume el Major, apòstol

Dia 25 de juliol
SANT JAUME, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 25 juliol 2017

Son molts els peus que han anat caminant al sepulcre de sant Jaume. Son molts els caps que han pensat, han reflexionat, han meditat, han repensat la seva vida en aquest itinerari. Son molts els cors que s’han deixat seduir per la força de seducció de Jesús en aquesta peregrinació.

«¿Podeu beure el calze que jo he de beure?», ens diu Jesús. Cadascú ha de fer-se seva aquesta pregunta per esbrinar si realment està en el camí. És a dir, en el camí que porta a Déu. O bé, s’ha equivocat d’itinerari, de seguiment, de vocació?

Perquè el cristià no és cristià si no beu el calze que Jesús ha begut. El monjo, no és monjo si no segueix l’itinerari de la Regla que ha professat. Em refereixo, vull dir, el camí estret de la vida monàstica, per on poc a poc s’eixampla el cor i es corre per les sendes de l’evangeli; que mai no pot ser el camí ample que després arriba a un atzucac.

Evidentment que seure al Regne del cel només depèn del Pare. Però, també és veritat que nosaltres tenim aquests dies de treva, és cert. Ara, avui, tenim el calze per donar la vida per Crist, únic, veritable, absolut, salvador.

El temps encara pot ser bo, propici per posar-se els peus a caminar, i no cap a un sepulcre, sinó cap a la vida de ressuscitat. El cap pot adonar-se de tot el que ha de canviar per convertir-se i desenvolupar el camí de la fe, de l’esperança i de la caritat sincera en la pròpia vida. El cor s’ha d’obrir al sacrifici, al testimoni, a l’amor que hem de viure com a cristians en el nostre quefer diari, malgrat les contrarietats que ens envolten en aquesta societat actual.

Si volem fer cap al Regne del cel com Jaume i Joan, hem de deixar aquestes xarxes que ens impedeixen moure’ns amb llibertat de fills de Déu. Si volem assolir la seu que tenim reservada al Regne del cel, ara hem de ser servidors de tothom, hem de viure com esclaus, obedients a l’escolta de la Paraula de Déu i a les necessitats del proïsme. Només perdent les nostres connexions, seguretats i autosuficiències podrem caminar amb els peus, cap i cor sencers a la casa del Pare al Regne del cel.

27/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005