12/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
11/06/2017  - Solemnitat de la Santíssima Trinitat (Cicle A)

Diumenge després de Pentecosta
SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 11 juny 2017

Els qui creuen, pensen en Déu com a Pare. Pare compassiu i benigne; fidel en l’amor i en la pau. Sí, un Pare donador de pau a la humanitat sencera. De fet és un Pare que ha estimat tant el món, que fins i tot, a la fi dels temps, ha vingut ell mateix a acompanyar-nos en el nostre camí de la vida. Deu s’ha vessat tot ell sencer en el seu Fill únic.

De fet, és per la gràcia que ens ha donat en el seu Fill únic Jesucrist, que cadascú de nosaltres, tal vegada mereixedors o no, ja som salvats. Perquè Déu és amor (1Jn 4,8), i és l’amor de Déu fet carn com nosaltres, llevat del pecat, el qui ens ha donat a conèixer la realitat divina d’un Déu únic que se’ns ha manifestat en les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

I és aquesta Trinitat d’amor la que ens atrau al seu joc d’amor. La pau serà un senyal de la nostra unió i comunicació amb l’amor de Déu Pare, conegut pel Fill i enfortit i manifestat amb el do de l’Esperit Sant que cadascú de nosaltres hem rebut.

Si som vius ara és gràcies a l’Esperit Sant. Hem rebut el do de l’Esperit perquè puguem entendre i comprendre el que vol el Pare de cadascú de nosaltres. Perquè cadascú de nosaltres per mitjà del Fill tenim una missió en aquesta vida. Jesús ens ha donat l’evangeli perquè el desenvolupem en el nostre quefer diari com a cristians i com a monjos.

Silenci i contemplació ens ajudaran molt a créixer en el coneixement de Déu. Serà amb l’ajuda de la Trinitat sencera que anirem admirant i adonant-nos del que hem de fer en la nostra vida. És a dir, de les paraules i gestos que, passats pel sedàs de l’Evangeli, hem de dir i portar a l’acció. Perquè els qui creuen sempre pensen a fer la voluntat de Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

Tu, ho creus? Jo sí.

42/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005