13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
  Mater Cistercii
  Litúrgia
  Lectura i pregària
  Homilies predicades
  Esperit i paraula
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Vida espiritual  / Homilies predicades 
Text de l'homilia
 
20/03/2017  - Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge Maria

Dia 20 de març
SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Poblet, 20 de març de 2017

2Sa 7,4-5.12-14.16; Sl 88,2-5.17.29; Rm 4 13,16-18.22; Mt 1,16.18-21.24

«Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat».

És el cant del salmista davant el silenci de Déu. És el cant al final de la sobirania de la casa de David sobre el regne de Judá. El crit commovedor, però esperançat, davant el silenci de Déu. El salmista no creu que Déu sigui incapaç de mantenir les seves promeses. I canta davant el silenci de Déu. Canta la seva fe, canta la seva esperança...

És el cant del silenci.
En el silenci neix la llum de la Paraula, la llum i la saviesa de la vida.
En el silenci van percebre l’obra de Déu, Abraham, David i molts dels seus elegits cridats a ser una obra d’Amor, l’obra i el projecte de Déu amb la humanitat.
És en el silenci, que plens d’admiració, van escoltar la crida de l’Amor, i van respondre amb fidelitat per al compliment d’una obra d’amor.

En el silenci va escoltar sant Josep l’anunci del compliment de les promeses de Déu. En el silenci va discernir el designi inescrutable de Déu.
En el silenci percep que l’obra de Déu ja no és promesa, ja no és futur,
sinó presència viva.
Una presència silenciosa.
Una presència ardent.
Foc!
Un foc que no es pot contenir, capaç de fer cremar la terra.
Un foc que sant Josep va mantenir en un silenci expectant.
Un silenci d’espera.
Una presència només alleujada pel cant.
El cant del salmista.

«Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d’una generació s l’altra anunciaré la vostra fidelitat».

Aquest és el Magnificat de sant Josep.
El cant del silenci, que acull l’Amor a casa seva.
El silenci precedeix, acompanya, per penetrar en el misteri de Déu.
Aquest és el Magnificat de sant Josep.
El silenci confiat que espera l’arribada de la Paraula.
És en el silenci atent i delicat que s’acull la més brillant paraula d’amor.
De l’Amor que es revesteix de la nostra fragilitat.
És en el silenci del donar-se cada dia quan l’amor manifesta tota la riquesa de vida.
En l’escolta i la resposta fidel.
És en el silenci on l’amor madura i ofereix els seus fruits més dolços, preciós i duradors.
El silenci és el bressol de la paraula.
Al bressol contemplem l’obra de l’amor, descobrim la tendresa de l’amor.
Al bressol desperten nous somnis d’amor.

Santa Maria canta el Magnificat en la seva Visitació. Canta l’obra de Déu profundament commoguda per l’obra del Senyor. Canta l’obra de Déu que traspua amb esperança al seu poble d’Israel, i en el seu cor i en els seus llavis, en presència d’Isabel.

Avui sant Josep canta el Magnificat del silenci, perquè l’obra de Déu es gesta en el silenci, i avui la humanitat segueix necessitant aquest silenci de sant Josep per donar lloc a la Paraula que ha d’il·luminar els nostres passos.

No ho oblidis mai:

«Déu t’il·lumina per dintre
abans de sortir al nostre encontre per fora».

66/281
 Torna 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005