La Germandat de Poblet ha viscut al llarg del segle XX una evolució lligada a la de la pròpia comunitat monàstica. Si durant els primers anys calgué ajudar els monjos materialment, darrerament aquest aspecte ja no constitueix l’eix de l’actuació de la Germandat. Ara, després d’un temps de replantejament dels seus objectius, cal cercar el lloc i el marc adients per a les seves activitats, reforçant el vincle espiritual amb Poblet i el món cistercenc. Partim d’uns vincles històrics condicionats al paper dels cistercencs en la repoblació de la Catalunya Nova i, més recentment, a la restauració monàstica de Poblet, en un país, Catalunya, on són pocs els monestirs masculins que ofereixen una vida i un testimoni de pregària i de treball. Les noves incorporacions a la Germandat hauran de respondre, doncs, a aquest vincle amb la comunitat.