La institució dels germans o «familiars» no és aliena a l’Orde Cistercenc. Existeix el dret d’agregar familiars per part de l’Orde, el Capítol General, l’Abat General i els superiors de cada monestir. Aquesta denominació s’estenia històricament a aquells seglars que, admesos per l’abat o l’abadessa, participaven dels béns espirituals i temporals de la comunitat, i, vivint sense vots públics ni hàbit religiós, prestaven el seu servei al monestir, fora de la clausura, sense percebre cap retribució. Avui es consideren germans o familiars els qui, per vincle d’amistat o de col·laboració amb la comunitat, són admesos a participar en els seus béns espirituals.

---

El reconeixement de la relació entre familiars i un monestir es pot fer mitjançant una declaració escrita, amb la inscripció del seu nom en un registre, mentre que la recepció es pot fer amb algun ritu adient.

L’Orde espera dels germans o familiars que es mostrin dignes de ser incorporats a la família monàstica de l’Orde Cistercenc, i que, arribat el cas, s’afanyin a prestar auxili al seu monestir.