 |
|
«Que per dormir tingui cadascú el seu llit. Rebin el parament dels llits d'acord amb l'estil de vida, segons la disposició del seu abat. Si és possible, que dormin tots en un mateix local; però, si el nombre no ho permetia, que reposin de deu en deu o de vint en vint, amb ancians que estiguin per ells. Que al dormitori cremi contínuament un llum fins a la matinada. Han de dormir vestits i cenyits amb cinyells o cordes, de manera que mentre dormen no duguin els coltells a la cintura, per no fer‑se mal durant el son, i a fi que els monjos estiguin sempre a punt i, un cop fet el senyal, es llevin sense trigar i s'afanyin a anticipar‑se els uns als altres per a l'ofici diví, bé que amb tota gravetat i modèstia. Els germans més joves, que no tinguin els llits de costat, sinó entremig dels ancians. I en llevar-se per a l'ofici diví, que s'avisin discretament els uns als altres per evitar les excuses dels dormidors.»
(Regla de sant Benet, 22)
|
