19/06/2019
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
 
  Turisme
  Com arribar-hi
  Visites: horaris i preus
  Monument - Visita virtual i planta
    · 1 - Església
    · Ambó
    · Tombes reials
    · Sagristia
    · 2 - Refetor
    · 3 - Claustre
    · 4 - Sala Capitular
    · 5 - Dormitori
    · 6 - Escriptori
    · 7 - Muralles
    · 8 - Estances de ponent o ala dels conversos
    · 9 - Les portes del recinte del monestir
    · 10 - Capella de Santa Caterina
  Museus
  Poblet patrimoni de la Humanitat
 
  Germandat
 
  Cosmos Poblet
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Turisme  / Monument - Visita virtual i planta  / 1 - Església  / Ambó 
Ambó
 
 
«PROCLAMEM LA PARAULA DE DÉU
EN LA NOSTRA PARLA»

II CONGRÉS INTERNACIONAL
DE LA LLENGUA CATALANA 1985-1986

SUBIRACHS ESCULTOR
30 JUNY 1985

L’ambó de Poblet (Josep M. Subirachs, 1985) responia a una necessitat motivada per la reforma del presbiteri de l’església abacial d’acord amb els principis de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, que, juntament amb l’altar i la seu, reclamaven un lloc per a la proclamació de la Paraula de Déu. La inscripció lateral: «Proclamem la Paraula de Déu en la nostra parla» significa tot un compromís per a la comunitat de Poblet de ser fidel a la identitat i a la llengua nacionals de Catalunya.
 

Subirachs hi va representar, amb el seu particular llenguatge de tanta força expressiva, un símbol trinitari, molt apreciat pels constructors cistercencs del segle XII. Tot i el seu llenguatge innovador, Subirachs és fidel als principis geomètrics bàsics que guiaven els antics monjos constructors: línies molt simples, de molta força, que volen expressar la intersecció entre l’Immaterial i la Matèria, entre Déu, realitat inefable, i l’Home, que s’expressa amb la paraula. Un Déu que es fa Paraula. El Creador de les coses visibles i invisibles és present arreu amb la seva Mirada, una mirada que ens ajuda a descobrir el veritable sentit de la realitat. L’Esperit, representat amb el símbol tradicional del colom davallant sobre el Fill, és la mirada divina que tot ho vivifica amb la seva força transformadora, santificadora, principi de la Creació i de la Recreació de tot en Crist, el Fill, la Paraula crucificada. La creu, plantada a terra, que emergeix de la terra, com la naturalesa humana del Fill, és el punt de trobada, en el si fecund i acollidor de l’Esperit, de la Humanitat i la Divinitat. El punt on la Mirada divina (l’Ull escrutador) esdevé Paraula tendra d’amor i de compromís, aquesta Paraula que hem de proclamar «tant si és oportú com si no ho és» (cf. 2 Tm 4, 2).

 

 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005