Subirachs hi va representar, amb el seu particular llenguatge de tanta
força expressiva, un símbol trinitari, molt apreciat pels constructors
cistercencs del segle XII. Tot i el seu llenguatge innovador, Subirachs és
fidel als principis geomètrics bàsics que guiaven els antics monjos constructors:
línies molt simples, de molta força, que volen expressar la intersecció entre
l’Immaterial i la Matèria,
entre Déu, realitat inefable, i l’Home, que s’expressa amb la paraula. Un Déu
que es fa Paraula. El Creador de les coses visibles i invisibles és present
arreu amb la seva Mirada, una mirada que ens ajuda a descobrir el veritable sentit
de la realitat. L’Esperit, representat amb el símbol tradicional del colom
davallant sobre el Fill, és la mirada divina que tot ho vivifica amb la seva
força transformadora, santificadora, principi de la Creació i de la Recreació de tot en
Crist, el Fill, la Paraula
crucificada. La creu, plantada a terra, que emergeix de la terra, com la
naturalesa humana del Fill, és el punt de trobada, en el si fecund i acollidor
de l’Esperit, de la
Humanitat i la Divinitat.
El punt on la
Mirada divina (l’Ull escrutador) esdevé Paraula tendra d’amor
i de compromís, aquesta Paraula que hem de proclamar «tant si és oportú com si
no ho és» (cf. 2 Tm 4, 2).
|
|
 |
