«Vet aquí quins són els instruments del treball espiritual: si els fem servir nit i dia sense deixar‑los mai i els retornem el dia del judici, el Senyor ens recompensarà amb aquell premi que Ell mateix ha promès: "Que cap ull no ha vist, ni orella ha sentit, ni cor d'home ha pressentit allò que Déu té preparat per als qui l'estimen". Però l'obrador on hem de practicar amb diligència totes aquestes coses, són el clos del monestir i l'estabilitat en la comunitat.»
(Regla de sant Benet 4, 75-78)
Un espai amable, ben proporcionat, quasi perfecte, on deixar-se amarar per la paraula equilibrada, pautadora d'espais interiors, de la Regla de sant Benet, un text ple de saviesa del segle VI. Ahir com avui, des del segle XIII, els abats del monestir han intentat actualitzar-ne el sentit per als monjos, homes del seu temps.
