 |
|
«A taula no ha de faltar mai als germans la lectura; però que no hi
llegeixi el qui per atzar agafi el volum, sinó que el qui ha de llegir tota la
setmana entrarà a l'ofici el diumenge. En entrar hi, després de la missa i la
comunió, que demani a tots que preguin per ell, perquè Déu li allunyi l'esperit
de vanitat. Tots plegats diran tres vegades a l'oratori aquest verset, que ell,
però, ha de començar: Obriu me els llavis, Senyor, i la meva boca proclamarà la
vostra lloança. I així, un cop hagi rebut la benedicció, que entri de lector.
Que es faci un silenci absolut, de manera que no s'hi senti cap murmuri ni cap
més veu que la del qui llegeix. Tot allò que necessitin per a menjar i per a
beure, que s'ho serveixin els germans mútuament, de manera que ningú no hagi de
demanar res. Però, si calia alguna cosa, que es demani amb el so d'un senyal
qualsevol, més aviat que amb la veu. I que allà no gosi ningú preguntar res
sobre la lectura o sobre cap altra cosa, perquè no comencin; fora que potser el
superior volgués dir unes breus paraules d'edificació. Que el germà lector
setmaner prengui una mica de vi amb aigua abans de començar a llegir, per raó
de la sagrada comunió i perquè potser li fóra feixuc d'aguantar se dejú; però
menjarà després amb els setmaners i els servidors de cuina. I els germans no
han pas de llegir o cantar tots per ordre, sinó aquells que puguin edificar els
oients.»
(Regla de sant Benet, 38 )
|
