«Els monjos blancs, en comptes d’aspirar a fer una síntesi entre la realitat terrenal i la realitat de la fe, van optar decididament per abandonar el món. Com que eren mortals, però, es van haver d’endur quelcom d’aquest món. Reduir aquest quelcom, convertir-lo en quasi res, i després desprendre-se’n per tal de donar-se a Déu, heus ací el que ells volien. Quants, d’entre ells, hi van reeixir? D’aquesta voluntat heroica en nasqué llur arquitectura, una de les més extraordinàries que el món hagi conegut.»

(Frédéric Van Der Meer, Atlas de l’Ordre Cistercien, 1965)