«Els monjos blancs, en comptes d’aspirar a fer una síntesi entre la realitat terrenal i la realitat de la fe, van optar decididament per abandonar el món. Com que eren mortals, però, es van haver d’endur quelcom d’aquest món. Reduir aquest quelcom, convertir-lo en quasi res, i després desprendre-se’n per tal de donar-se a Déu, heus ací el que ells volien. Quants, d’entre ells, hi van reeixir? D’aquesta voluntat heroica en nasqué llur arquitectura, una de les més extraordinàries que el món hagi conegut.»